Cap d'any

Vagi on vagi, optaré per fer un viatgi mental on Ell em porti.
La BSO del meu 2009. Gràcies, Sam.

Nadal al contestador

¿Qui pot ser? Ja he trucat als pares, una part dels meus amics van venir a casa a sopar, amb l'altra part tinc sopars programats.

- ¿Aurora? ¿Cómo se encuentra?

S'equivoquen. Tornen a insistir al cap d'uns minuts, aquest cop un home entrat en anys, amb un simpàtic accent castís. La seva esposa deu haver pensat que marcava malament el número.
Avui he trobat un missatge al meu contestador. Els meus gairebé no en deixen, de missatges, , saben que últimament paro poc a casa.

- "Tieta Pilar, que demà volíem passar-la a veure... espero que estigui bé, com que no hi és a casa..."

Ni Aurora, ni Pilar, però també sóc una dona responent al telèfon. Quantes n'hi hauran, per aquestes dates?

Pobra tieta, espero que la trobin. I que la visitin més sovint, potser esperava la trucada dels seus nebots des de feia setmanes, i ara no la troben, però hi és.

Mentrestant, em desperto a 24 de desembre, i aquest any no he enviat cap felicitació de Nadal. No perquè no pensi en enviar els meus millors desitjos. No per estrés absolut. No ho sé. Potser és que he sortit a buscar el Nadal enfora enlloc d'esperar, al contrari que la tieta.

Bon Nadal!

Stupid shattered crystal (heart)

Quan arribarà la primavera?
Dient adéu a tantes coses, perdent-me amb tantes brúixoles a la mà, sense poder dormir...
Trobant a faltar
empassant-me els crits
sentint ràbia
...
vaig fugir a les teulades
i el calor que m'havia bressolat escrivint altres vegades
era una capa brillant i freda.
El millor serà hivernar.

Postals abans de marxar

Depression looms
I'm such a miserable fool
I stay in bed
I don't wanna got to school
But I see the sun

is beating down
No excuses from the clouds

I should get up I should get out I'm sure there's something I can't do without

Teddy Thompson - I should get up

Enllà del camí, m'he dit
paraules d'un vell dolor,
allunyada de claror,
per sempre, la meva nit.
Als llavis no torna el crit
en lent càntic, car enlloc
no defugiria el toc,
cor endins, del temps perdut.
I esdevé, somni romput,
poca cendra de molt foc.

Salvador Espriu

Cara o creu?

La vida arde

Y es pop.

Flightless bird

Els somnis estan fets d'un material eteri, inflamable, vaporós i dolç. Per això són tan fràgils. Per això no poden utilitzar-se d'estructura, ni convertir-los en les nostres ales, no sotmetre'ls a proves de foc. Per això somiem quan dormim, des d'on no podem caure.
He somiat que al despertar, després d'una relliscada, em treia l'armadura, i perdia el món: el mirall estava trencat en bocins desfigurants.

Desig

La vaig trobar l'altre dia, un diumenge al despertar-me, al meu costat

...
...
...
... què podria demanar?

Anticatalanisme

Ahir vaig sortir de festa per Barcelona. Celebràvem la doble festa d'aniversari d'una amiga francesa i un amic del Paraguai. Estant a fora del bar, al barri de la Barceloneta, la meva amiga i jo xerràvem de la gent que encara havia d'arribar. A uns cinc metres, un home corpulent, d'uns quaranta i pico i visiblement begut, ens va cridar, interrompent-nos "Hola!". Com que no coneixíem molta gent de la que havia de venir, ens vam quedar una mica sorpreses, intentant identicant-lo, o esperant a que s'identifiqués. Enlloc d'això, ell va preguntar: "Sois catalanas?". Jo vaig respondre que sí, pensant que potser esperava que li recomanéssim algun lloc per seguir la festa. Però també enlloc d'això, va respondre grollerament: "Ya se nota, ya, que no usais la simpatía porque se os gasta". Visiblement molestes, la meva amiga i jo (que ella també entèn el català) entrem al bar i veiem que el cretí ens segueix i s'agrupa amb un grup d'homes de característiques similars. "No sonrías no, que cuesta dinero, verdad? Vete adentro a ver si te invitan".

No m'havia passat mai una cosa semblant a la meva ciutat. Sí que havia sentit comentaris despectius fora, però mai a casa meva. La festa va continuar en un pis, i allà, pràcticament era la única catalana. Diverses nacionalitats s'ajuntaven, i a mesura que arribaven, els parlava en anglès, francès o castellà si s'adreçaven a mi en alemany o italià. Però estant a fa festa vaig sentir en diferents grupúsculs comentaris força inquietants. En un grup angloparlant es queixaven de que els catalans som gent "medievalitzada" (el que ho deia crec que era irlandès) perquè "si els hi diem 'hola' ells responen 'Bon dia'". Probablement ignoraven que per nosaltres 'hola' és una salutació igual que 'bon dia' i que no estem canviant d'idioma forçosament. Igual que devien ignorar que la noia que abans els havia parlat educadament en el seu anglès era catalana.
Més interessant però, va ser la discussió d'un altre grupuscle que parlava castellà. "Dicen que Barcelona es la capital de Europa, los cojones! Qué coño va a ser la capital de Europa si está llena de gente como nosotros, italianos, franceses, argentinos... qué se han creído!" No n'estava informada de que la meva ciutat tingués un estatus tan alt en el rànking continental, però de totes maneres no vaig saber entendre què pretenien dir. Si acull a estrangers, llavors la seva suposada capitalitat no és vàlida? Si s'hi parlen diferents llengües s'ha d'oblidar la pròpia?
Va ser una nit inquietant en aquest aspecte, però com sempre diu la meva amiga, la majoria de gent que té aquestes opinions no tenen amics catalans que els puguin aportar un punt de vista més tolerant.

Love never dies

Una segunda parte. Siempre me hacen levantar las cejas. Pero esta será inevitable. Basado en la novela "El fantasma en Manhattan" (siempre pienso que si se basan en novelas pueden llegar a ser más sólidas) mi fanatismo me llevará a confiar en Sir Webber. Pese a las reticencias, la'rueda de prensa' en el teatro en que estuve el pasado verano, con la interpretación de Ramin Karimloo me ha fascinado. Aunque casi me da miedo una decepción... mucho más que el Fantasma y su misterio.

Mientras tanto...

Here (will) come the sun

Hielo en la ventana

Desde mi balcón en la Antárdida tiendo mi mano a Ushuaia. Está tan lejos... y hace tanto tanto frío... este silencio va a quebrar las palabras, o mejor dicho, las va a evaporar. Me desesperaría reconocer que el iglú de los libros no es inmune.

When you try your best but you don't succeed
When you get what you want but not what you need
When you feel so tired but you can't sleep
stuck in reverse

And the tears come streaming down your face
when you lose something you can't replace
when you love someone but it goes to waste
could it be worse?

Lights will guide you home
and ignite your bones
and I will try to fix you

And high up above or down below
when you're too in love to let it go
but if you never try you'll never know
just what you're worth

Fix You - Coldplay

Jo vull ser "Chris de la mañana"

"A Red, Red Rose" (Robert Burns)

Metatrayecto

Odio llegar tarde. Me suele gustar la lluvia, pero me fastidia dejar de ir en moto, ahora que ya llevaba dos días acostumbrándome. Pero hoy no me molesta demasiado estas tonterías propias que empiezan a asustarme como si fueran avisos de una hipocondría monomaniática woodyalleniana.
El interminable trayecto del 7 me permite seguir balanceándome en el bloque de letras que clausuró mi día anterior, como si la noche y sus pesadillas hubieran sido apenas un punto y aparte en ese bloque compacto que es la primera parte de Nocilla Lab. Un bloque compacto que me ha atrapado en su hilo de pensamientos, como si estuviera teniendo acceso a la mente del autor, en su balanceo de recuerdos tan terriblemente familiares.
A veces, algun libro me resulta terriblemente adictivo. Con esta saga me ha pasado. Pero mucho más con este último. Ese espíritu de road movie, con los paisajes que algun día, sin duda, recorreré. Otras preguntas, otros proyectos. Lo importante es el trayecto. Sólo en trayecto sentimos el momento, sólo así podemos narrarlo, sintiendo el tiempo deslizarse por nuestra percepción.

My blue-ending nights

Gonna make a long journey away
gonna write without reading after
gonna lose control, gonna let feelings go...
gonna sing sing sing
all alone...

en algun punt de la crisàl·lida, de nou, o encara

Semblances i mímesi

Als quinze anys em deien que m'assemblava i m'assemblaria a Susan Sarandon (físicament). Em feia il·lusió, més pel possible futur que pel que jo veia. I perquè la Sarandon és una dona amb caracter, de genials interpretacions.
Dissabte passat, però, dos bons amics em van confessar unes apostes ben diferents. Deu anys després, sembla ser que m'assemblo a Rocío Dúrcal (de jove) i a Cherie Blair.
Donades les circumstàncies, he decidit fer un pas endavant i triar tendència, posats a que d'aquí deu anys potser haurà tornat a variar. He triat fer un homenatge als meus ídols, entre Amélie i els Beatles. Les apostes segueixen obertes...

Un que rigui de tu i de mi i d'aquesta història...

Un concert esperat, un més, i en boníssima companyia. Tot i que els dos mosqueters se'l van perdre (i els va saber mooooolt de greu), un cop més la febre de Manel em va fer somriure i cantar. Que sigui així per molt de temps, i que les petites històries segueixin sent màgiques...

El debut de Christine

Suena Jeff Buckley en la redacción, y se me esboza una sonrisa antigua. Ayer pude apuntarme a la última plaza de Teatro Musical. También una deria antigua. Probaremos.
De momento me preparo para una posible audición.



Think of me, think of me fondly,
when we've said goodbye.
Remember me once in a while -
please promise me you'll try.
When you find that, once again, you long
to take your heart back and be free -
if you ever find a moment,
spare a thought for me

We never said our love was evergreen,
or as unchanging as the sea -
but if you can still remember
stop and think of me . . .

Think of all the things
we've shared and seen -
don't think about the things
which might have been . . .

Think of me, think of me waking,
silent and resigned.
Imagine me, trying too hard
to put you from my mind.
Recall those days
look back on all those times,
think of the things we'll never do -
there will never be a day,
when I won't think of you . . .

Flowers fades,
The fruits of summer fade,
They have their seasons, so do we
but please promise me, that sometimes
you will think of me!

Enyorant Londres...

... on tot era tan fàcil...
... on somiar era un pas necessari a cada cantonada...
... on fins i tot el Fantasma de la Òpera va prendre forma i em va submergir en una galeria d'il·lusions...

http://www.youtube.com/watch?v=lFhae3RDx0s

p.D. Síiiiiiii... vaig veure-ho!

Alas

Hace unos días alguien me hizo un regalo increíble, de aquellos que te devuelven un reflejo encantado de la vida: unas alas. No eran unas alas cualquiera, eran las alas del Hada Campanilla.
"Es lo único que te falta para volar". -dijo ella, y me emocioné como una colegial.
Ahora intento que mi gata no las capture, intento interiorizarlas, intento buscar una forma de tatuarme aquella increíble frase de Gustave Flaubert que un día me entregó un payaso en una cafetería:
"Creo que si siempre mirásemos al cielo, acabaríamos por tener alas".

it was the summer of 2009...

I sí, s'acaba el que segurament ha estat l'estiu més llarg de la meva vida... amb una mica de tot, trasllat a Vinaixa, on es respira el temps i el vent, escapades a la cosmopolita Londres i el poètic Portugal, i sant tornem-hi a les Festes Majors...
I comença un any ple de sorpreses, un temps d'inflexió i reflexió... sense universitat per primera vegada, amb nous reptes i noves recerques, afiançant les relacions autèntiques i properes, els afectes i combatent els defectes... vivint i gaudint, sentint-me jove.

Última sorpresa del juliol

Just quan firmo amb mi mateixa la retirada dels escenaris cabareters els recitals (els que més m'agraden són interdisciplinars, si més no), descobreixo a Youtube una petita joia que m'anima a seguir endavant. Gràcies Carlos!



P.D. London Calling... i després Lisboa!

Fi de curs

Avui he sortit de l'últim examen de la carrera: Teoria del llenguatge literari, amb l'Antoni Martí. Una assignatura basada en la reflexió entorn la lectura i la escriptura, la concepció de la identitat en la narració, i l'autobiografia.
Puc dir que he acabat aquesta segona carrera que he triat vocacionalment.
I he anat a comprar-me un llibre molt significatiu.

Aquest estiu em posaré a fer llibres... llibres com a objecte (també era matèria d'examen!) per bibliòfils i iniciats.
Potser també faci llibres per dintre... qui sap. :)

Recital al Pati Llimona

Recital poètic musical entorn el llibre
El torn de les fades

Centre Cívic Pati Llimona
25 de juny - 19.30h
Entrada Lliure

Amb la col·laboració i les actuacions en directe de Jordi Abad, Pablo Carballeira, Anna Jaumandreu, Sergi López, Laia López, Mireia López, Josep Martí, Manuel Reyes i Joan Ramon Sabaté.

Waiting to give me a chance...

Per què?

Mi nueva obsesión

¿Podré escribir una canción como ésta? Tiene un impacto narrativo bestial, y transmite muy bien lo que puedes sentir con la música, esa rara comunicación...

Alegria!

Alegria, alegria! Que amb la recta final que ens espera, més val que ens agafi amb bon humor!
Com el que ha hagut de tenir estoicament la Lola, quan pretenia atrapar una "mosca" enorme a l'altra banda del vidre... sort per a ella, ja que la gavina era més gran que ella!

Matí tristoi

Malgrat el que m'ha costat llevar-me (em passa amb la tristor emergent, com si fos la superfície de la vigília), avui no arribo tard a classe. Un músic petitó i castany canta it's a kind of girl you love so much it makes you sorry a la sortida del metro Universitat, i em giro, repetidament. Avui Catelli parla de Virginia Woolf, la seva joventut, els seus mètodes.
Com les veus de 'Les onades', suro confusa, sense direcció, sense esperança... how many times, how many times... que cantava Bob Dylan... o potser, el que m'està passant és una cançó de Leonard Cohen. Espero que no sigui Halellujah.

Si se acuerda Cris en l'Hospi Sona

Perquè vau estar fantàstics, i perquè esteu aprenent moltíssim. Perquè estic convençuda de que si seguiu endavant, el que guanyeu artísticament serà molt gran. I perquè des del primer dia, crec en cadascun de vosaltres.

Weaved in spring winds

Love is a dress that you made
long to hide your knees
love to say this to your face,
"I'll love you only"
for your days and excitement,
what will you keep for to wear?
someday drawing you different,
may I be weaved in your hair?

Love and some verses you hear
say what you can't say
love to say this in your ear,
"I'll love you that way"
from your changing contentments,
what will you choose for to share?
someday drawing you different,
may I be weaved in your hair?

Iron & wine - Love & some verses

Qui sap? Quan el temps ha de deixar d'existir per força (fer càlculs és massa dolorós), on se'n va l'energia? On importa la veritat? L'esperança és capriciosa, com un vi novell pres en una nit de primavera.

Expoconcert 'Cançons amb bona lletra'

Com les d'aquests joves promeses, 'Si se acuerda Cris'.
Demà és la seva prova de foc, i jo estic tremendament orgullosa d'haver-los seguit de prop des del bon començament.
No deixeu de caminar!

The Brick Testament

Un ateu californià porta vuit anys reproduint el llibre més antic i rellevant de la literatura i la cultura occidental. El seu gran poder narratiu l'atrau, i s'ha dedicat a representar els fragments del sagrat llibre amb ninos de Lego. Per a ell només és una manera d'aproximar-se al llibre.
Fa uns dies em passava pel cap el gran poder narratiu i divulgador dels vitralls i les esculptures de les esglésies, on avui la gent sovint entra a dures penes quan fa turisme o en dates assenyalades. Avui em sorprèn gratament aquesta iniciativa de divulgació per internet. No us ho perdeu a www.thebricktestament.com.
Bona Pasqua!

32 hores d'enyor

Ens trobem a Puigcaerdà amb la primavera... a punt per un tastet de viatge llegendari, al teu costat.

Més Manel...

Perquè les rialles amb el meu pare descobrint "Els millors professors europeus" no tenen preu. I perquè enyoro, de tot cor, acompanyar ma mare al Mercat de Sant Martí, somriure al carnisser de les millors croquetes del món, esperar el paraigües de xocolata del de les pastes, i veure com hi ha coses que, gràcies a Déu, segueixen igual (malgrat un Mercadone s'hi allotgi al cor del Mercat)...

Amb uns grans ullassos

Manel - Captatio benevolentiae

Vam quedar amb en Sergio que el títol vindria a significar una falsa modèstia, segons el tòpic literari. Però és molt més que això. És una imatge de reflex lacanià, és tot el que estic aprenent. És vida en estat quotidià, en estat verídic, en subjectivitat autèntica.
No puc participar amb més cançons a la expo de lletres, però aquesta ben mereixeria ser-hi.

Petons a tots els que es miren en quadres.

Descobriment místic

Acabo de descobrir una part de la lletra de l'Halellujah de Leonard Cohen que no hi havia parat esment, perquè acostumo a sentir més la versió de Jeff Buckley que la omet. És preciosa, pels amants de la paraula, i pels amants tout court.
En un moment de crisi (econòmica) diuen que l'art es fa més fort. Si més no, l'art m'ajuda a superar aquestes petites vileses de l'infern quotidià, per reforçar-me la bellesa de les coses autèntiques, com la que aquesta cançó em va portar un dia...

You say I took the name in vain
I don't even know the name
but if I did, well really, what's it to you?
there's is a blaze of light
in every word
it doesn't matter which you heard
the holy or the broken Hallelujah

I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though it all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
with nothing in my tongue but Hallelujah

(Poso la traducció, múrria, que he fet)

Hi havia un temps en que em deixaves saber
que t'estava succeint a dins
però ara ja no m'ho ensenyes, oi que no?
I recorda quan em vaig mudar cap a tu
el colom sagrat també ho va fer
i cada sospir que exhalàvem era Alel·luia

Dius que he dit el nom en va
quan ni tan sols sabia el nom,
però si ho he fet, en realitat, què més et dóna?
Hi ha una flama de llum en cada paraula,
no importa gaire quina sentis
si la sagrada o la trencada Alel·luia

Vaig fer el que vaig poder, que no era molt,
no podia sentir res, així que vaig provar de tocar
vaig dir la veritat, no vaig venir a enganyar-te
i malgrat això, es va malmetre tot
així que compareixeré davant el Senyor de la Cançó
amb res a la meva llengua que no sigui un Alel·luia

CONVOCATÒRIA a la nova expo que fem al Besòs: Cançons amb bona lletra!

Refugis veritables

Un te amb una nova amiga després de dues hores fent cua a Secretaria de la Facultat; un torrent de noves idees i connexions compartides. La observació atenta i constructiva d'algú que torna a reprendre's a si mateix, que torna a normalitzar la seva vida i se sent útil de nou. Una escapada sorpresa després de la feina a un lloc recorrent, màgic i únic. Una cafeteria a mig matí, entrepà i te, on puc començar (per fi) un nou poema. Una llibreria increïblement acollidora i sincera, amb uns llibreters experts, tot el que em cal per reconstruir-me.

No hi ha camí per aquell que busca un refugi. Tan sols grans oportunitats.

Ara és hora...

...de ser una dona forta.

P.D. Impagable classe de Nora Catelli sobre el misticisme, també l'ignasià, per desembocar en Mallarmé.

Ma vida és meua

Angoixada. Trista.

De donar explicacions de la meva vida. De que em recordin els problemes que em podrien sotjar, quan ara mateix no en tinc. De tenir edat per ocupar-me de la meva vida. La que tinc. La que vull. De que no m'entenguin quan tinc coses a fer, perquè el meu cap va tant de pressa en l'ara, ara que torna a confiar en el futur, que no vull preocupar-me per problemes que encara no tinc.

Què és la culpabilitat, en realitat, i per què em sotja? Hauria de rellegir Kafka, segurament...

La meva vida és meva, deixeu-me que m'equivoqui.

Working on a dream

Qué lindo reencontrarte!
I sí, passen els mesos i a cops deixo que la rutina m'ofegui, i tu estàs lluny lluny, però sé que les tecnologies podrien solventar-ho i malgrat tot... tornem a veure'ns des de fa gairebé un any i no ha passat res. Els nostres somnis van canviant de forma, com tot allò que és viu, i seguim atents a la recerca, amb la ploma, amb la càmera, amb els ulls i amb la voluntat...
Desitjo que tinguis molta sort!

Acabats examens, ahir no veia ni les notes senzilles dels madrigals. Avui m'he aixecat feble, però un bon esmorzar, un munt de llibres nous, un somriure al obrir els ulls (i al tancar-los) i... un nou disc d'aquell amb qui el meu sentiment crític queda anul·lat: The Boss. 'Outlaw Pete' gairebé em fa plorar, i 'Queen of the supermarket' em fa treure de nou la meva empenta pel cicle aDONA't del Besòs, i tot el que em queda per aprendre del feminisme...

Un cop més, gràcies Bruce!!!

Spleen

Però enmig de panteres, xacals, gossos de presa,
de simis i escorpins, de voltors i de serpents,
de monstres udolants, grunyidors i llisquents,
en els corrals infames del vici i la feblesa,

un n'hi ha de més lleig, més àvol, més deforme!
Tot i no fer grans gestos ni armar terrabastalls,
el món convertiria en un munt d'escombralls
i amb gust l'engoliria fent un badall enorme;

és el Tedi! -amb ulls molls per un plorar impassible,
somia cadafals fumant el seu hukà.
Ja el coneixes lector, aquest monstre sensible,
- hipòcrita lector, -semblant meu, -i germà!

C. Baudelaire - Al lector (dins Les Flors del Mal)

Un any més... l'últim?

Aquest any els examens se m'estan fent eterns. El treball diari (les petites conquestes ajuden, però), i arribar a casa i barallar-me amb psicoanalistes que no em deixen marxar en trineu, o fer el boig, o ballar tota la nit, o encadenar cafès amb tots els qui trobo tantíssim a faltar. Vull que s'acabi aviat, i enganxar la vida ben fort.

(brrrrr.... volia posar un vídeo de Feist, però no donen els codis per introduir-lo "by request"...en fi... I feel it all, i feel it all...)

Gent normal

Acabo de trobar un tros de cristall trencat del meu mosaic. Com mirant des d'un calidoscopi invertit, una peça de la infància es materialitza avui, i ho descriuen, en una crua lliçó sociológica (i psicológica), els Manel.

Ja t'ho has pensat això de
Viure com ho fan els altres
veure les coses que veu la gent normal
dormir amb qui dormen els altres
ficar-te al llit amb "gent normal com jo"
però ella no entenia res i m'agafava del bracet.

Comparteix pis amb estranys
busca una feina formal
puja al metro pels matins
vés al cine alguna nit
però igualment mai entendràs
el que és anar comptant els anys
esperant la solució
que s'emporti tanta por

però tu mai viuràs com viuen els altres
ni patiràs com pateix la gent normal
mai entendràs el fracàs dels altres
mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant
en riure i beure i anar tirant...

Manel (Versió de 'Common People' - PULP)