Working on a dream

Qué lindo reencontrarte!
I sí, passen els mesos i a cops deixo que la rutina m'ofegui, i tu estàs lluny lluny, però sé que les tecnologies podrien solventar-ho i malgrat tot... tornem a veure'ns des de fa gairebé un any i no ha passat res. Els nostres somnis van canviant de forma, com tot allò que és viu, i seguim atents a la recerca, amb la ploma, amb la càmera, amb els ulls i amb la voluntat...
Desitjo que tinguis molta sort!

Acabats examens, ahir no veia ni les notes senzilles dels madrigals. Avui m'he aixecat feble, però un bon esmorzar, un munt de llibres nous, un somriure al obrir els ulls (i al tancar-los) i... un nou disc d'aquell amb qui el meu sentiment crític queda anul·lat: The Boss. 'Outlaw Pete' gairebé em fa plorar, i 'Queen of the supermarket' em fa treure de nou la meva empenta pel cicle aDONA't del Besòs, i tot el que em queda per aprendre del feminisme...

Un cop més, gràcies Bruce!!!

Spleen

Però enmig de panteres, xacals, gossos de presa,
de simis i escorpins, de voltors i de serpents,
de monstres udolants, grunyidors i llisquents,
en els corrals infames del vici i la feblesa,

un n'hi ha de més lleig, més àvol, més deforme!
Tot i no fer grans gestos ni armar terrabastalls,
el món convertiria en un munt d'escombralls
i amb gust l'engoliria fent un badall enorme;

és el Tedi! -amb ulls molls per un plorar impassible,
somia cadafals fumant el seu hukà.
Ja el coneixes lector, aquest monstre sensible,
- hipòcrita lector, -semblant meu, -i germà!

C. Baudelaire - Al lector (dins Les Flors del Mal)

Un any més... l'últim?

Aquest any els examens se m'estan fent eterns. El treball diari (les petites conquestes ajuden, però), i arribar a casa i barallar-me amb psicoanalistes que no em deixen marxar en trineu, o fer el boig, o ballar tota la nit, o encadenar cafès amb tots els qui trobo tantíssim a faltar. Vull que s'acabi aviat, i enganxar la vida ben fort.

(brrrrr.... volia posar un vídeo de Feist, però no donen els codis per introduir-lo "by request"...en fi... I feel it all, i feel it all...)

Gent normal

Acabo de trobar un tros de cristall trencat del meu mosaic. Com mirant des d'un calidoscopi invertit, una peça de la infància es materialitza avui, i ho descriuen, en una crua lliçó sociológica (i psicológica), els Manel.

Ja t'ho has pensat això de
Viure com ho fan els altres
veure les coses que veu la gent normal
dormir amb qui dormen els altres
ficar-te al llit amb "gent normal com jo"
però ella no entenia res i m'agafava del bracet.

Comparteix pis amb estranys
busca una feina formal
puja al metro pels matins
vés al cine alguna nit
però igualment mai entendràs
el que és anar comptant els anys
esperant la solució
que s'emporti tanta por

però tu mai viuràs com viuen els altres
ni patiràs com pateix la gent normal
mai entendràs el fracàs dels altres
mai comprendràs com els somnis se'ns van quedant
en riure i beure i anar tirant...

Manel (Versió de 'Common People' - PULP)