¡Vive la fête de la musique!

Empanada probablement, pensareu, però aquesta fantàstica (i necessària) festa la vaig descobrir en tota la seva plenitud a Toulouse! C'est pour ça que vous me manquez comme jamais aujourd'hui! (mais pas pour longtemps... j'y reviens bientôt!)
Com la heu celebrat? Si algú sap d'esdeveniments per melòmans empedernits a casa nostra... si us plau, feu-m'ho saber! Jo vaig una mica estressada amb mil tonteries, però m'he permés el luxe de dedicar tots els meus descansos a l'últim de Coldplay, X&Y.
Necessito feedback! Alguna experiència per avui? Alguna experiència eterna? Alguna cançó imperdible? Let's talk...

Segones oportunitats

Un borrissol d'aire m'estremeix en el migdia lliure que feia temps que enyorava. Les orenetes no s'han quedat gaire temps aquest any, però el silenci i els rajos de sol blancs són els mateixos de sempre. Penso en la proposta de Festa de Graduació (encara que són pocs els que ens graduem) i una malenconia em sumergeix en un son càlid, però tintat d'una certa tristesa.
És possible que no sigui capaç de sentir-me mai satisfeta amb la forma que tinc d'omplir el meu temps. Sobretot perquè pesa com una llosa el temps que he tingut i no he viscut. Crec que amb una mica de sort, més endavant em trobaré algun dels que a partir d'ara seran 'antics companys' i podré aprofundir una mica més en les seves vides, en les seves presències.
I de nou, veuré passar l'estiu al poble. I serà tan diferent de l'any anterior. Alguns veins ja m'acullen com una espècie de jove parenta llunyana independent i amable, i aquest caliu em conmou. Sento a mitja tarda com els terrats torrats i rojos encara em tempten a còrrer quan avanci la marinada. El penell ha girat mentre em passava l'any a la meva ciutat marinera i cada cop més cosmopolita, però el microcosmos i jo estem superant la treva perquè em sigui més fàcil restar-hi, i perquè no, respirar, i viure de l'aire de nou (alfa et infinitus...).
Ja no sento ganes de tornar-me invisible, ni de baixar la veu. I 'la vida és neta, un full en blanc'. Vull reescriure la història que va començar en Rice. Malgrat ara mateix no pugui escoltar-la. Per supervivència. Perquè gràcies a instants de mosaic dels últims mesos, em sento forta. Perquè, com tothom, jo també mereixo una segona oportunitat. I que jo sàpiga (o pot ser que sigui l'influència de les històries recents de les que he estat testimoni) la vida encara em sembla generosa.

Taking a while raising a smile
raising a smile makes it all worthwhile
but if you wanted to find peace of mind
then you could find it any time you liked
you are the afterglow
TRAVIS - Afterglow

Fe (somehow only You know)

Fe és atrevir-se al desconegut, la fe es sustenta sobre aquelles coses que no podem provar. Si no, seria evidència, i no tindria cap mèrit. La fe s'assembla als somnis, i sovint els cimenta perquè no fuigin quan canvii el vent. La fe ens pot tornar tossuts, absents i a vegades insuportables. La fe no la podem trobar, és innata i sorgeix en moments precisos, imprevistos però transcendents.

M'aixeco i hi ha dies que a dures penes em sento existir. Compro un diari ple de notícies grises, llunyanes, alienades, tendencioses. Em sento una més del gran ramat, perduda en la C-58. Un número en les llistes. Un instant entre la clientela. I tot i així segueixo endavant. Les coses no canvien només per voler-les, ho sé. Però també ser que no han estat sempre així, i que no tenen per què seguir d'aquesta manera. You can say I am a dreamer, but I'm not the only one.

Tècnicament parlant, avui han fracassat el 75% dels meus projectes, i l'altre 25% es sustenta en el marge de satisfacció que dóna acomplir amb la rutina típica d'aquesta època de l'any. Però alguns condunctors m'han entrellucat cantant i amb la més mítica "sonrisa gillipollas" (invoco als meus cons preferits) de la setmana. No vull fugir més. És l'hora del reciclatge. I la filantropia (una variant retrobada de fe) està desfent les maletes amb mi. Cada cosa que em lliga a la meva vida (millor o pitjor, però meva i una de sola) em produeix un pessigolleix a la gola, i m'injecta esperança en aquestes mans entumides.

Prou de paraules ampuloses. Si encara ets capaç de somriure és que tens fe en alguna cosa.

Oh simple thing, where have you gone?
I'm getting older and I need something to rely on
Keane - "Somewhere only we know"

This is the last time

Enmig de la febre sentimental però inspirada de Keane, ara per fi s'ha cristal·litzat un record que em permetrà avançar. Perquè crec que quan trobes una cançó que parla de tu, t'aclareix les idees. I quan la sents, t'inflama d'energia i fixes la postal en el temps, aquest terrabastall de records, sentiments i contradiccions sense cap lògica. (Encara no l'he acabat, però us recomano molt que llegiu 'Tristano es mor' d'Antonio Tabucci, per tenir un petit reflex del pas del temps en una vida, i de que aquestes, gràcies a Déu, no són linials ni poden plasmar-se de forma senzilla. Però una cosa sí que tenen, la seva complexitat, el misteri del solapament d'experiències les fa úniques, múltiples i meravelloses. Totes elles.).

Espero que també li serveixi a algú altre aquest fragment de la cançó. Val la pena, ni que sigui per la força acústica (dramàtica, d'acord, però optimista!).
Fixant una última vegada, es poden tancar les portes, i avançar. Comença un nou estiu. Com diu també Keane, I'll meet you in the light. És, si menys no, un punt de partida com qualsevol altre.

P.D. I a més faran de teloners d'U2!!!!

Something I wasn't sure of

But I was in the middle of

Something I forget now

But I've seen too little of

The last time

You fall on me for anything you like

Your one last line

You fall on me for anything you like

And years make everything alright

You fall on me for anything you like

And I no I don't mind

Keane - This is the last Time