dijous, de desembre 29, 2005

Beauty and moonlight


Potser ara. Sento acords de les pedres de la vora del riu. No hi ha desesperació continguda, potser, com deia Vila-Matas, la elegància és optar per l'alegria. No puc salvar al suïcida, i encara ha de passar un temps fins que pugui encendre una espelma per ell, que em va segrestar l'ànima perquè tremolava sota la superfície de la forma més absurda. El perdó és una gràcia no innata, però aposto a que el temps m'ajudarà.
Hi ha un camí després de les llàgrimes. Amago el calfred que m'infla l'espinada a l'abisme de les parpelles, baixant els ulls, com si em fes vergonya, com si ja ho hagués oblidat, com si fos una costum mal apresa. Per dissimular que la vida m'insufla els pulmons, com si en el fons no sapigués que és el millor que pot passar. Algú sap que en realitat començo a riure. Hallelujah.
La lluna plena m'interroga quan acabo la jornada. Les meves presses no deixen enrere la palidesa amb què em fa estremir. I em ve al cap un quadre oníric, extrany, trist va dir algú...de perfils sinuosos i alquimia, com si fos una resposta a les mil instantànies desordenades del caos recent.
No crec en els il·luminats. Les coses que passen, que vaig aprenent ja són prou miraculoses, però arriben lentament, com una melodia de carroussel on el cavall alat que jo volia va sortir volant en la direcció equivocada, fent-me adonar que m'estava tornant ventrílocua, i que el show s'havia acabat, després de la desbandada dels prestidigitadors.
Al cap i a la fi, segueixo sent la mateixa gata estranya que puja als terrats gebrosos i torrats quan es fa fosc i, qui pot, dorm. Però ja no hi ha balades interminables des que la lluna pica l'ullet. La seva llum mentre tremolo de desembre em fa veure que torna a crèixer el pèl sobre les ferides. Gràcies als qui m'heu acollit mentre vivia l'insomni feta una bola. Que la pols estelar us faci lliures, i el temps us compensi intensament.
Benvingut, per fi, 2006.

You can run a red light
Give up at a red light
You break the mold when running through the tolls
speeding through your whole life

dijous, de desembre 22, 2005

Próleg útil

Mientras a consecuencia de las leyes y de las costumbres exista una condenación social, creando artificialmente, en plena civilización, infiernos, y complicando con una humana fatalidad el destino, que es divino; mientras no se resuelvan los tres problemas del siglo: la degradación del hombre por el proletariado (NOTA: per la opressió de les condicions extremes que pateix), la decadencia de la mujer por el hambre, la atrofia del niño por las tinieblas; en tanto que en ciertas regiones sea posible la asfixia social; en otros términos y bajo un punto de vista más dilatado todavía, mientras haya sobre la tierra ignorancia y miseria, los libros de la naturaleza del presente podrán no ser inútiles.

Victor Hugo - Pròleg d'Els Miserables

dilluns, de desembre 19, 2005

Navidad


Sí creo en la Navidad. En su espíritu, como el resto de otros muchos ideales, previo a la corrupción que sufre. En que recuerda el mensaje más inmortal y revolucionario que conozco. En que a pesar del marketing, nueva religión autoimpuesta, sigue siendo posible.

Mi Navidad son luces rojas ante las que no espero. Cruzo avenidas con mi bufanda de madrugada. Espero que al Papá Noel indigente que sigue echando mal de ojo le toque el gordo de la parroquia. Ordeno libros polvorientos con historias que llenaran un enero árido interclasista, y quizá, tantos minutos estériles... Y mis abuelos y el tiet aparecen en medio del gentío, con el carro del Alcampo lleno de turrones y la única intención de darme dos besos, aunque sea sábado a las seis de la tarde...
Serán días de discusión por las sobras, de cava omnipresente, y de acordarme de cuando era niña y prefería tirar las cáscaras de avellana a los rizos de mi hermana a subirme al taburete.

Descubro a Cave. Canciones, canciones y más canciones. Versos caprichosos, incienso y telenoticias. Pido al cirio más conciencia y menos caridad. Acuerdo cafés con billetes de retorno. Espero a los que han de cruzar las fronteras. Pongo fecha para escaparme yo. Marmotas caseras persiguiendo a un gato. Llamadas absurdas para llenar el estrés. Y las madrugadas, una discusión espiritual. Y sé que echaré de menos los periódicos de los domingos y la división habitual.

Algunas respuestas al insomnio. Caos y orden me tiran de los dedos. Optimismo cinematográfico con música zíngara. El intento siempre tenaz, gracias a los alientos ajenos, de vencer el miedo. Tango, tiramisú y jam session. Paciencia, mucha paciencia conmigo.
Y el milagro. Cosquillas como mariposas, y una utopía más en la que creer para seguir respirando. Para no renunciar al vuelo que merecemos. Para no hundirme en el gris. Para sentirme útil. Para no contar los días, el tiempo, ni las expectativas.

De lunes a domingo, Feliz Navidad.

So come to me when I'm asleep
we'll cross the lines and dance upon the streets...

dimecres, de desembre 14, 2005

13

Tretze teranyines platejades, que ara subjecten la pols dels dies fixant-la de rosada nova. Tretze sedoses i pacients xarxes que, superposades, teixiran la capa que m'ha d'amparar. Tretze estructures de filament, intent persistent en el temps d'atrapar una idea que vaig imaginar un dia, i que l'ideal esdevingué una realitat, un somni i un malson al mateix temps. La tretzena, la més costosa, he trigat mesos en gestar-la. I una cançó, cedida per la casualitat i una troballa poderosa, l'ha fet sorgir miraculosament. Ha passat per tot, està de tornada i no ha marxat mai. No he trobat la redempció; m'estic buscant encara.

Descobreixo les cançons quan Ella té un bon dia. La capritxosa. La eterna nina. La vampira invertida, vivent moribunda única, que m'injecta fe i aire a l'angle en que defalleixo en nits de lluna plena. Potser té raó, i la Vida no és quan tu vols...però sempre torna, si no ens escombrem de les cendres. Intervention en plena carretera sota el sol d'hivern, que és exactament igual a Hallelujah...i l'insomni darrerament és un endormiscament inaplacable...lonely lonely...

Demano ajuda. No sóc cap àngel. I no em mereixo tot el que tinc. La felicitat potser és una ilusió miop, però el que teixeixi sota el seu embruix (algunes noies passen de nines a bruixes, sota els efectes extranys d'encanteris heretats) m'ha d'abrigar el proper març.

Jubilaré la primavera sent filla de la tardor. That is to live gracer.

...sing a song for me...i'm not sleepy...and there is no place i'm going to...

dissabte, de desembre 03, 2005

Tararejant

Pieces
recovered
shivering
- Hallelujah.

"Cuidado con la tristeza; es un vicio."
(Gustave Flaubert)