Nadal al contestador

¿Qui pot ser? Ja he trucat als pares, una part dels meus amics van venir a casa a sopar, amb l'altra part tinc sopars programats.

- ¿Aurora? ¿Cómo se encuentra?

S'equivoquen. Tornen a insistir al cap d'uns minuts, aquest cop un home entrat en anys, amb un simpàtic accent castís. La seva esposa deu haver pensat que marcava malament el número.
Avui he trobat un missatge al meu contestador. Els meus gairebé no en deixen, de missatges, , saben que últimament paro poc a casa.

- "Tieta Pilar, que demà volíem passar-la a veure... espero que estigui bé, com que no hi és a casa..."

Ni Aurora, ni Pilar, però també sóc una dona responent al telèfon. Quantes n'hi hauran, per aquestes dates?

Pobra tieta, espero que la trobin. I que la visitin més sovint, potser esperava la trucada dels seus nebots des de feia setmanes, i ara no la troben, però hi és.

Mentrestant, em desperto a 24 de desembre, i aquest any no he enviat cap felicitació de Nadal. No perquè no pensi en enviar els meus millors desitjos. No per estrés absolut. No ho sé. Potser és que he sortit a buscar el Nadal enfora enlloc d'esperar, al contrari que la tieta.

Bon Nadal!