Cansada, però feliç. Últimes setmanes abaixant el ritme de feina, augmentant la freqüència de benestar. Fa molt comptar amb una amiga a casa, amb una Lola més tranquil·la, amb una desitjada pau sobre l'esdevenidor, que ha de ser multiforme i imprevisible, com ha estat el meu passat.
Fa dies que em miro d'una altra manera la literatura, i les llistes obligatòries em fan renegar d'un art que mai va voler burocratitzar-se (malgrat el moment present). I em materialitzao en espectadora de Las Horas, quan sento que he pensat com Woolf a Orlando.
Portem un cavaller a casa que somriu i aprecia uns inicis que creia modestos. I de tornada a tocar de la mitjanit, poses una cançó instrumental, aèria, que flueix i s'expandeix en una sensació que temia haver perdut: un calfred boig i definitiu com és la cristal·lització instantània d'uns minuts de felicitat gratuïta.
L'endemà, em fan somriure fins i tot la meitat vital i alegre de les taronges. La buganvilla creix lentament, i aquest any donarà flors, malgrat el anvi climàtic i les escomeses terribles de l'oblit i la precarietat. Tot torna a ser esperança.
Entrades
