diumenge, de setembre 27, 2009

Un que rigui de tu i de mi i d'aquesta història...

Un concert esperat, un més, i en boníssima companyia. Tot i que els dos mosqueters se'l van perdre (i els va saber mooooolt de greu), un cop més la febre de Manel em va fer somriure i cantar. Que sigui així per molt de temps, i que les petites històries segueixin sent màgiques...