Nova obsessió

Frankenstein o el modern Prometeu. Relectura crítica d'un llibre que em va marcar des dels 16 anys.

Per cert, Bon Nadal!

Sublim

Estic rara. Més de l'habitual. Tot i estar descansada i haver acabat ahir un llibre fantàstic, estic neguitosa, amb una angoixa al pit. Em va costar dormir. A estones em quedo sèria i als núvols, i sento una fredor com si la lluna em mirés com un melic.

Sentir un tema d'"Iron & wine" em fa sentir intensa, no sé com dir-ho, com si en el meu silenci s'hi calés foc. Ahir vaig veure una pel·lícula que ha remogut velles pors, que m'ha portat a paisatges que m'atrauen indescriptiblement, i que m'ha retornat a un somieg que, mal que em pesi, apareix després d'èpoques grises i premsades, just abans d'altres èpoques amb més llum.

Avui a classe hem parlat del Frankenstein, un altre monstre que sempre m'ha atret, i he tornat a sentir el discurs que ja l'any passat amb el professor Viñas em va perseguir durant dies: el concepte de sublim en el Romanticisme. Serà això, l'esfereïment de la solitud, la bruma i les muntanyes, que d'enyor urbanitas, em fan estremir. Conflictes, símbols, pressions al pit, amor i llibertat. Vull plorar i no puc. Per dins m'enfonso.

"Sempre reps més del que dónes"

Anunci de La Marató de TV3 - 14/12/2008

Ara

Abans el meu objectiu
era la virtut.
Avui em preocupa
la llibertat.