Girl in the war

Época de examenes, de decisiones, de dragones y guerras. De crispación general, y miedo particular.
Siempre encuentro una voz que me arrulla.

Peter said to Paul
"All those words that we wrote
Are just the rules of the game and the rules are the first to go"
But now talkin' to God is Laurel beggin' Hardy for a gun
I gotta girl in the war, man I wonder what it is we done

Paul said to Petey
"You gotta rock yourself a little harder;
Pretend the dove from above is a dragon and your feet are on fire"
And I got a girl in the war, Paul the only thing I know to do
Is turn up the music and pray that she makes it through

Because the keys to the kingdom got locked inside the kingdom
And the angels fly around in there, but we can't see them
And I gotta girl in the war, Paul I know that they can hear me yell
If they can't find a way to help, they can go to Hell
If they can't find a way to help her, they can go to Hell

Paul to Petey "you gotta rock yourself a little harder;
Pretend the dove from above is a dragon and your feet are on fire"
But I gotta girl in the war, Paul her eyes are like champagne
They sparkle, bubble over, in the morning all you got is rain

Sparkle, bubble over, in the morning all you got is rain
They sparkle, bubble over, in the morning all you got is rain

Josh Ritter - Girl in the war

L'amor és sagrat

Cau la pluja fora, i tot i que els revolucionaris de fa 40 anys somiaven amb que pogués netejar-ho tot, les trencadisses internes no poden escombrar-se tan fàcilment.
La realitat no podem conèixer-la de forma absoluta, és potser per això que els prejudicis, o els judicis ràpids i precipitats ens donen tants problemes. Això barrejat amb una pràctica cultural com és la de fer safareig, ocasiona malentesos i genera màscares de sal, que erosionen a qui les porta i deformen la visió dels altres, no sempre disposats a trencar-la per veure-hi més enllà.
A tot això, i per motiu del desig de que la pluja escombri, inflo un globus aerostàtic que denuncia que l'amor és sagrat. Contra els dards de les opinions fàcils, ningú té dret a jutjat l'amor, si no són les persones implicades. Massa persones he vist patir per aquestes injerències, i massa vegades m'hauré de recordar, pels problemes que veig que dóna, que mai sabrem ser prou tolerants.

Recordo el film 'Expiación'. Com un comentari fora de lloc trenca el món de dues persones. Quantes llàgrimes s'hauran de vessar encara fins que el sol fongui totes les màscares... què poètic sonaria això en la cançó de Bob Dylan. Llàstima que ni la pluja ni el bon temps poden curar les ferides, i que depèn de les persones no interferir en les relacions humanes d'una cosa tan subtil, única i paradòjicament fràgil i forta com és l'amor. Tot depèn de nosaltres, de que veiem la trascendència de les paraules, i el sagrat que, encara avui, és l'amor.

Viva la vida

Vaig llegir en una entrevista a Jean Pierre Jeunet que ell confiava en l'individu, i per això a les seves històries eren personatges sols els qui desenvolupaven petites epopeies. Les aventures del personatges de Nocilla també són solitaris, a la recerca de respostes, amb una capacitat imaginativa única. No entenc perquè sovint les persones en grups no poden romandre en un estat d'innocència indolora, tot i que potser tampoc sigui positiu...

Avui el món se'm presenta capgirat, absurd. Xatejava ahir amb un adolescent que abans de que me n'adoni serà una persona plena i forta, i una punta d'esperança brillava; però avui torno a no entendre el sistema, i al meu voltant, els meus tampoc. Aquest sentiment és una comunió agredolça.

Però sempre em salva l'art. Avui és la música, la nova cançó de Coldplay bressola les meves angoixes i em fa pensar que sí, que val la pena viure, potser sense entendre res més que que el que brolla a través nostre és un corrent còsmic que trascendeix tot sistema humà.

One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt and pillars of sand

I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can't explain
Once you go there was never, never an honest word
That was when I ruled the world

Coldplay - Viva la vida

Concert per l'altre Cor cremat de Barcelona

Concert del Cor Adinoi
Divendres, 23 de maig.
21 h. Concert al monestir de Sant Pau del Camp.
En col·laboració amb l'Associació "Per l’altre Cor cremat de Barcelona".
Obres de T.L. de Victòria i Tangos de Carlos Gardel.

Si voleu sentir el concert de Sant Isidre, www.adinoi.cat

Ganas

Justo cuando matan a la única que sabe por qué murió Christine, subo la vista y veo por el retrovisor que es el conductor del 71, quien chapurrea el himno de la alegría con una harmónica. La torpe tonada, interrumpida por cada verde en el semáforo, me llena de alegría y de una cierta euforia que me quita el mareo causado por el hambre.

Es primavera nomás, pese a que estoy cansada y a ratos triste, pese a ser quizá a la generación triste, o estresada, o sin edad. Tan pronto me ponen treinta como diecinueve. Es primavera y me olvido de las facturas con un bicing en pendiente, una petición de paseo, un ronroneo de mi gata. Y como mínimo, me despierto con ganas. Las ganas que desde hace cuatro meses, desde el corazón del invierno, me hacen que el día cambie de color, y las estrías se borren, y el pasado sea una cosa extraña, y el presente merezca zurcirse a sonrisas.

Tengo nuevos proyectos: un recital en un centro cívico de un barrio obrero, de mi barrio. Orgulloso y outsider, tan rebelde, tan libre, y en realidad a veces tengo la sensación de que repito la historia de mis padres.
Tengo muchas historias en el bolso, muchas ganas de verano, y de coger tu mano y perdernos en un tren. Muchas ganas de seguir estudiando pese a que la universidad cada día me parece más alienante y absurda. Muchas ganas de meterme en todo, pese a que sé, por lo que la experiencia me dice, que no sé pertenecer a nada, excepto quizá, a quienes me fueron fieles. El amor sólo puede ser recíproco: solemos amar de verdad a quienes nos aman. A quienes no nos amaron, los convertimos en ídolos, en fantasmas, en rencores y en obsesiones. Pero sólo una cosa nos acompaña cuando subimos a la cuerda floja, cuando las preguntas nos tambalean y comienza a llovisnear, y es esa mezcla extraña y reactiva de amor y soledad.

2 coses: concert i llibre

1. Concert de Sant Isidre del Cor Adinoi
Director: Josep Martí i Montoliu

Obres renaixentistes (J. del Encina, T. Arbeau) Música coral del Centre i Sudamèrica Tangos (C. Gardel, A. Lepera, E. Santos Discépolo i C. F. Vedani)
Divendres, 9 de maig a les 21.00h
Temple parroquial de Sant Isidre
c/ Aprestadora, 1 Hospitalet de Llobregat

Us hi esperem!!!!


2. Mireu la imatge següent:



Bé, de moment és tot el que us puc dir... es pot demanar a la Laie per telèfon o per internet.
Librería info@laie.es Librería 93 318 17 39 www.laie.es

Bona lectura! Estaré encantada de que em feu saber les vostres impressioins... a dunadesal@gmail.com

P.D.: Il·lusionada i primaveral.