Descentrar el rellotge

I estic esgotada però feliç... amb els meus llibres, enganxada al mòbil fent plans, petites conspiracions i cimeres d'alegria, sentint com si de debò hagués començat l'any. Quadrar cafès i fer escapades nocturnes als parcs :) em donen la impressió de que a vegades fujo de la meva meitat responsable tot i estar tocant el quart de segle. Sabent que haig de cuidar-me també, però amb molta il·lusió.

Capítols tancats que haig de seguir reflexionant perquè no facin més mal. Capítols oberts que mereixen força nova. Capítols de vells projectes als qui un dia, fregant els plats, trobes la solució. Cançons tristes i amics amb idees noves, i propostes. Sobreviurem a les crisis, i descentrarem el rellotge. El dia no té 32h... però qui sap com funciona el temps de l'ànima?

"I want to live where the soul meets body" - Death Cab for Cutie

P.D. I per la Mercè què? No sé si m'estic tornant supersticiosa, però cada any tinc una sorpresa...

When your mind's made up

Un cop tan sols. I sempre ens n'adonem. Acabo de veure el film "Once" i encara tremolo. Una autèntica faula de la música i de la vida, una història de les que m'arriben, de les persones com tots, que respiren i proven, que enyoren i s'equivoquen. Cançons desgarradores (que a mi m'han recordat molt al meu venerat D. Rice), diàleg el just, i els meus carrers de Dublín, per on passejava fa gairebé un any. Un conte directe, creïble i emocionant, que almenys a mi m'ha tocat molt de prop. Perfecta.

P.D. Començant una nova etapa... esperant que els amics m'esperin dues setmanes més, en les que no existiré per agafar aire definitivament i fins que deixi de sentir-me jove.

Postal al meu retorn

Ja he tornat de vacances. Sempre hi posa el punt i final la Festa Major de Vinaixa, aquest any en insuperable companyia...
Tornar significa haver posat les piles, i he fet els deures. Tinc nous reptes, de tot tipus, i per cada cosa que potser em pesa en tinc una altra que em dóna ales: tornar a la ràdio amb uns continguts més elaborats, el recital ben aviat però amb molta feina per fer, moltes i moltes ganes d'escriure, explicar i mostrar, la possibilitat d'un canvi que esclaireixi alguns dubtes i millori el meu dia a dia... un munt de petites coses que aniré fent alhora que faig forats a l'agenda per trobar a tots aquells que tinc ganes d'abraçar, aquells que saben què significa per mi haver estat al bosc de Morgana i descobrir noves afinitats amb la Dama del Llac... aquells a qui em moro de preguntar en quina constel·lació es mouen ara i què diran els pòssits del cafè que gaudirem...