Cap d'any

Vagi on vagi, optaré per fer un viatgi mental on Ell em porti.
La BSO del meu 2009. Gràcies, Sam.

Nadal al contestador

¿Qui pot ser? Ja he trucat als pares, una part dels meus amics van venir a casa a sopar, amb l'altra part tinc sopars programats.

- ¿Aurora? ¿Cómo se encuentra?

S'equivoquen. Tornen a insistir al cap d'uns minuts, aquest cop un home entrat en anys, amb un simpàtic accent castís. La seva esposa deu haver pensat que marcava malament el número.
Avui he trobat un missatge al meu contestador. Els meus gairebé no en deixen, de missatges, , saben que últimament paro poc a casa.

- "Tieta Pilar, que demà volíem passar-la a veure... espero que estigui bé, com que no hi és a casa..."

Ni Aurora, ni Pilar, però també sóc una dona responent al telèfon. Quantes n'hi hauran, per aquestes dates?

Pobra tieta, espero que la trobin. I que la visitin més sovint, potser esperava la trucada dels seus nebots des de feia setmanes, i ara no la troben, però hi és.

Mentrestant, em desperto a 24 de desembre, i aquest any no he enviat cap felicitació de Nadal. No perquè no pensi en enviar els meus millors desitjos. No per estrés absolut. No ho sé. Potser és que he sortit a buscar el Nadal enfora enlloc d'esperar, al contrari que la tieta.

Bon Nadal!

Stupid shattered crystal (heart)

Quan arribarà la primavera?
Dient adéu a tantes coses, perdent-me amb tantes brúixoles a la mà, sense poder dormir...
Trobant a faltar
empassant-me els crits
sentint ràbia
...
vaig fugir a les teulades
i el calor que m'havia bressolat escrivint altres vegades
era una capa brillant i freda.
El millor serà hivernar.

Postals abans de marxar

Depression looms
I'm such a miserable fool
I stay in bed
I don't wanna got to school
But I see the sun

is beating down
No excuses from the clouds

I should get up I should get out I'm sure there's something I can't do without

Teddy Thompson - I should get up

Enllà del camí, m'he dit
paraules d'un vell dolor,
allunyada de claror,
per sempre, la meva nit.
Als llavis no torna el crit
en lent càntic, car enlloc
no defugiria el toc,
cor endins, del temps perdut.
I esdevé, somni romput,
poca cendra de molt foc.

Salvador Espriu