De nou, estiu

Has tornat. Qué tard és menys d'un any. Ho sento. Vaig prometre tornar. I vaig prometre pensar en tu a la fi del món. Llàstima. Ni una cosa en el seu dia, ni una altra ara mateix, han pogut ser. Lamento decebre't. Però no em sap greu no haver-me decebut. Vaig arribar a odiar-te, ara senzillament, tot em sembla ironia. Sarcasme i mentida. Em sento tan lluny des de la meva illa càlida...bressolada en una altra vida, en un viatge esplèndid.
Crec que vaig tenir el privilegi d'arribar a entendre't, a saber què et feia tremolar. Però ara ja no ho sé, després de tanta foscor.
I no. No hi ha rèquiems pel fantasma de Liverpool després de l'absolució.
Bona sort. Tot i que gent com tu no la necessita. Què hi farem, el món és així d'injust.

You are one of God's mistakes

You crying tragic waste of skin

I'm well aware of how it aches

and you still won't let me in.

Before our innocence was lost

you were always one of those

blessed with lucky sevens

and a voice that made me cry

It's a song to say goodbye

- Placebo -

A la memòria de Cristina Kaufman

M'arriben els teus versos per saber que te n'has anat.
Tard o d'hora, la poesia de la vida, si és autèntica, sempre contagia algú.

Todo está por escribir
mientras no llegue
la muerte.
Todo queda por vivir
en tanto que uno no cierre
la puerta de sus días
a la llamada de Dios.
Vendrá y cenará
con nosotros
el amor
el amor
la locura del amor
a altas horas de la noche
pero
AMOR

("Hoja en blanco", de de abril de 1989) Cristina Kaufman (requiescat in pace)