Mendelssohn

Ahir vaig tornar a viure una de les experiències més espiritualment purificadores possibles en aquest món estrany i veloç, estressat i complex. Vaig viure un dels millors concerts de la meva vida, veient a l'Auditori l'Orquestra del Capitole de Toulouse, amb peces de Mendelssohn, i com no, en meu essencial Txaikovski.
El concert va resultar, per dir-ho planerament, com un bàlsam espiritual. Previ a l' estressant Sant Jordi (una gran oportunitat, però un munt de feina), el solista de violí va fer el seu efecte, aconseguint relaxar la meva respiració, destensant els músculs, i operar en mi la sublim experiència de la bellesa que implica deixondir el sentit del lloc i l'espai i donar pas a la imaginació i el seu viatge.
El violí sempre ha estat un instrument que m'ha parlat directament, dirigint-se sense paraules (les pobres, minses paraules, que intenten comunicar, tossudes, conceptes "reals" entre els éssers...) a una part de mi que lluita per pujar a la superfície entre les pors del dia a dia, les presses i el cansament. Ho he sabut des de ben petita, potser per això vaig demanar un violí i ingressar a l'orquestra del barri, i després buscar-me un professor. El meu talent tècnic amb tan desagraït instrument no va anar gaire lluny, però sí el convenciment de que la diva de la orquestra simfònica comparteix amb mi la seva llengua.
El solista executà el concert per a violí i orquestra de Mendelssohn amb un virtuosisme dolç i histèric, precís i segur. Era com una veu que sabia cap a on anava, que em guiava a través de l'espai cap a la joia del compositor romàntic. Poc a poc, la visibilització d'una història imaginada calava en mi millor que qualsevol pel·lícula, i amb la fermesa d'un verí que s'estenia per les meves venes.

Espero que la dolça metzina de Mendelssohn pugui salvar-me d'altres moments menys afortunats. Suposo que en el nostre caminar, quan menys ho esperem, tenim la sort de trobar eines que ens retornin l'alè per seguir respirant.

El turno de las hadas - Avís

Sé que alguns dels que llegeixen el blog han tingut, no només el detall d'anar a buscar el meu llibre a les llibreries esmentades (Laie, Central i Ona), sinó que a més m'han notificat que en aquests punts de venda no saben res del llibre. Agraeixo a aquestes persones el seu suport i els demano disculpes.
He contactat el meu editor i m'ha explicat que hi ha hagut problemes en el tràmit de l'ISBN, que ha anat més lent que de costum, degut a que tothom va molt de bòlit en aquestes dates. Ell afirma que si es demana el llibre i a més del títol s'esmenta l'editorial (Emboscall) i la distribuïdora, teòricament és més fàcil que puguin dir aproximadament quan el rebran. Afirma també que, com és lògic, l'entrada massiva de novetats (Ruiz Zafón) fa que costi de que entrin nous llibres.

Espero que malgrat tots aquests impediments (snif!), ben aviat el llibre es trobi en llibreries. Calculant el tràmit de l'ISBN, suposo que a partir d'aquesta setmana hauria de ser-hi, de totes maneres us aniré informant. És el que té editar amb un editorial petit pels volts de Sant Jordi...

Us agraeixo de nou inmensament la vostra paciència, suport i entusiasme. No podeu imaginar-vos el que significa.

El turno de las hadas - A la venda a l'abril

El turno de las hadas / El torn de les fades
Maria Patricio i Mulero
Editorial Emboscall
Col·lecció El taller de poesia
PVP: 7 euros
A LA VENDA AQUEST MES D'ABRIL
Podeu trobar-lo als punts de distribució habitual de l'editorial Emboscall (Llibreria Laie, Ona i La Central, entre d'altres)