Punt de partida: el títol
No sé com s’ho fan altres escriptors, però en el cas de Societat Anònima, tot va partir de la idea del títol. Anava donant voltes a voler expressar una certa reivindicació de l’espiritualitat empetitida, aquella quotidiana, subtil, i que potser per això era la que m’havia de salvar. En un moment en que no hi havia grans gestes a la cada cantonada. A mesura que una entra en l’edat adulta, notava que el materialisme, la rutina, un cert desencís, m’anava angoixant. Jo sentia que no era la meva professió, no era la generació a la que pertanyo, no era el meu gènere ni era les marques que consumeixo. Era alguna cosa diferent. I per això em feia anònima. No recordo com va caure’m el títol, però el doble sentit entre una cosa absolutament material, com una empresa, i l’ambigüitat d’assumir que la societat som éssers anònims, que alhora són petits herois en les seves històries.
L’hule curt i cinc tamborets
Tempus Fugit
Tenia clar que el que ens impulsa a sentir-nos anònims en la massa és sovint el fet de no apreciar el temps. És una de les meves obsessions, el maleït i etern Tempus Fugit. És la nostàlgia pel temps que perdem el que ens fa oblidar que podem trobar la bellesa en cada gest, en cada petitesa. Una certa pressa, una certa impaciència… per això em vaig entestar en trobar una història per cada hora del dia. No hi ha moment en que en algun lloc estigui passant alguna cosa que val la pena. I el dia i la nit donen resultats diferents. Mentre que al dia sovint ens trobem enfrontats a la grisor d’uns horaris, unes obligacions, un ser esperit enfront un ser producte; la nit en canvi, ens desvetlla passions que no ens deixen dormir, ens enfronta a miralls sobre nosaltres mateixos.
Transició
Forever someone else
Però per acabar de trobar un enfoc social pel que escrivia.El pas definitiu va arribar en forma de llibre, concretament, d’antologia poètica a càrrec de Richard Zentih de l’obra de Fernando Pessoa, un llibre comprat a última hora, pagant a la caixa d’una llibreria Bertrand a Lisboa, típica compra compulsiva, d’aquelles que també surten en el present poemari. El títol era Forever someone else. Clarament, Pessoa era algú que podia portar a un extrem absolutament admirable i poètic aquesta traslació de la seva personalitat, però a mi em quedava un altre repte: el de sortir de mi mateixa i observar les històries alienes. És a dir, posar en pràctica el meu propòsit.
Blues on your throat
La recerca de la bellesa
La resta és biografia, i no interessa gaire. Potser remarcar que el llibre es va escriure ràpid, i que ara potser encara hi posaria més cura en la forma, però no en les històries. El vaig escriure en un moment en que realment necessitava trobar la bellesa fora, per tal de refer-me per dins. Perquè a vegades la bellesa és la salvació més potent per retrobar la fe. Totes les històries trobades em van configurar en el màxim propòsit del poemari, que era recuperar la esperança, la vitalitat. L’últim que voldria seria que els meus poemes poguessin semblar qualsevol cosa succedània de l’autoajuda, però no puc negar que escriure m’és terapèutic. Sobretot per mantenir els ideals en moments en que el món sembla anar per una altra banda.
Hi ha moments en que el dubte entre ser
La vella recitadora cansada
O la imatge renovada d’esperança
M’esperona encara
a voler canviar el món per la lluna.
L’esperança
M’encantaria que els qui llegiu el llibre sentíssiu en la diversitat d’històries un rerefons positiu. No entraré a posar noms als anònims, ni a desvetllar en quina part sóc jo mateixa en cada poema, o si sóc sempre algú altre. Si és una mirada o si hi ha una experiència. Al cap i a la fi, el que compta per mi, són els moments de claror que s’entrelluquen enmig de la grisor del conjunt massificat i automatitzat.
Malgrat hi hagi poemes molt tristos, malgrat el dia estigui ple de personatges que sospiren, i la nit de somiadors que no es troben a si mateixos. En ells hi ha un anhel per viure, per exprèmer els instants que destaquen en la grisor del pas del temps.
Nova terminal
(Apunts de la presentació del llibre Societat Anònima el 3 de juny del 2010 a Catalònia)
Entrades
