Carta trista a una iniciativa interrompuda

Fa unes setmanes vaig tenir notícia que la editorial Emboscall havia hagut de tancar. Són temps de crisi, però no hi ha consol per aquestes pèrdues. Emboscall va ser casa de les meves fades, va ser la casa des d'on vaig sortir de l'armari. Meva i de tantíssims altres. Meva i de tota la ilusió dels que buscàvem un criteri independent. Meva i de tantes, tantes lletres, rimes que quedaran orfes a partir d'ara.
Només cal desitjar que segueixin havent-hi persones tan valentes com ho ha estat en Jesús Aumatell, que ho donin tot per una idea, sent conscients que aquest esforç inmaterial no sempre serà rentable.

A partir d'ara, El torn de les fades serà cada vegada més difícil de trobar. No obstant, la gentilesa de la llibreria Etcétera (al Poblenou) m'ha donat esperances. Com a autora del barri, intentaran conservar els exemplars que trobin. Cal ser valents, i seguir creient en la poesia.

Brussels connection

La nevada ha traído un cuento nuevo ... (cuando el estrés diario me deje un hueco para contarlo)...

Petita voyeur

... amb propòsits de centrar-se...

On my way, way to the stars, I found
you were there, laying down, next to a hole.
Hold me, you said, you had faith in God above.
But it seemed that you didn't believe
in reality, in people on earth,
in people to whom you've given birth.

And I forgot to call you,
this is just what I do.
You stand there just like a wall that
I can't even try to talk to you.

Just like a wall - Russian Red