On estàs, Damien?

S'ha de comprendre als artistes, que necessiten el seu temps per a viure el necessari per tal de perfeccionar les seves creacions... però tot i així la meva impaciència m'obliga a cridar: ON ETS?? Estic plantejant-me anar a buscar-te a la teva illa maragda per demanar-te, implorar-te, que espavilis, que la segona part de "O" JA és necessària. Que vull que la teva veu entranyable (perquè nevega per les entranyes, perquè sola a capella ja fa la cançó) torni a fer d'apuntadora en les meves escenes vitals. Que els teus acords tornin a estremir el meu pols, i les teves paraules subtitulin de nou les meves postals, ara mateix d'una ànima perduda entre un parell d'universos paral·lels, i aparentment inconjugables.
Somric per a mi mateixa ara que puc tornar a escoltar la cançó que va desembocar en, probablement, un primer amor ple d'innocència, i ara, dolça nostàlgia. Y que Amie ha escenificat la esperaça. Que comprenc Volcano. Que sé quin gust té l'aigua freda. I que Delicate no és una banda sonora, sinó un eix vertebral. I tinc por del efecte que tindria, per enyor de melodia, sentir una de les teves balades al metro... probablement empenyoraria la emoció continguda a la funda de la guitarra, com a mínim...

Sisplau, Damien. Volem més. Suposo que per tornar a fer un disc així has de tornar a reviure una energia sentimental molt densa... que tinguis la sort de tornar-la a viure. És possible que et calgui tornar a patir, però val la pena... crear així és una petjada màgica, com un cristall que vius en calent, i absorbeix algun detall (una flor seca, un cabell, una partitura...) i que després, un cop fred, et deu servir per veure el món. Almenys, aquest és més o menys l'efecte que tenen en mi les teves cançons. Se t'ha d'anar a buscar per recordar-t'ho en persona? Ara mateix no dubtaria en fer-ho... i crec que no sóc la única...

What am I, darlin'?
A whisper in your ear?
- D. R. -