Semblances i mímesi

Als quinze anys em deien que m'assemblava i m'assemblaria a Susan Sarandon (físicament). Em feia il·lusió, més pel possible futur que pel que jo veia. I perquè la Sarandon és una dona amb caracter, de genials interpretacions.
Dissabte passat, però, dos bons amics em van confessar unes apostes ben diferents. Deu anys després, sembla ser que m'assemblo a Rocío Dúrcal (de jove) i a Cherie Blair.
Donades les circumstàncies, he decidit fer un pas endavant i triar tendència, posats a que d'aquí deu anys potser haurà tornat a variar. He triat fer un homenatge als meus ídols, entre Amélie i els Beatles. Les apostes segueixen obertes...

Un que rigui de tu i de mi i d'aquesta història...

Un concert esperat, un més, i en boníssima companyia. Tot i que els dos mosqueters se'l van perdre (i els va saber mooooolt de greu), un cop més la febre de Manel em va fer somriure i cantar. Que sigui així per molt de temps, i que les petites històries segueixin sent màgiques...

El debut de Christine

Suena Jeff Buckley en la redacción, y se me esboza una sonrisa antigua. Ayer pude apuntarme a la última plaza de Teatro Musical. También una deria antigua. Probaremos.
De momento me preparo para una posible audición.



Think of me, think of me fondly,
when we've said goodbye.
Remember me once in a while -
please promise me you'll try.
When you find that, once again, you long
to take your heart back and be free -
if you ever find a moment,
spare a thought for me

We never said our love was evergreen,
or as unchanging as the sea -
but if you can still remember
stop and think of me . . .

Think of all the things
we've shared and seen -
don't think about the things
which might have been . . .

Think of me, think of me waking,
silent and resigned.
Imagine me, trying too hard
to put you from my mind.
Recall those days
look back on all those times,
think of the things we'll never do -
there will never be a day,
when I won't think of you . . .

Flowers fades,
The fruits of summer fade,
They have their seasons, so do we
but please promise me, that sometimes
you will think of me!

Enyorant Londres...

... on tot era tan fàcil...
... on somiar era un pas necessari a cada cantonada...
... on fins i tot el Fantasma de la Òpera va prendre forma i em va submergir en una galeria d'il·lusions...

http://www.youtube.com/watch?v=lFhae3RDx0s

p.D. Síiiiiiii... vaig veure-ho!

Alas

Hace unos días alguien me hizo un regalo increíble, de aquellos que te devuelven un reflejo encantado de la vida: unas alas. No eran unas alas cualquiera, eran las alas del Hada Campanilla.
"Es lo único que te falta para volar". -dijo ella, y me emocioné como una colegial.
Ahora intento que mi gata no las capture, intento interiorizarlas, intento buscar una forma de tatuarme aquella increíble frase de Gustave Flaubert que un día me entregó un payaso en una cafetería:
"Creo que si siempre mirásemos al cielo, acabaríamos por tener alas".

it was the summer of 2009...

I sí, s'acaba el que segurament ha estat l'estiu més llarg de la meva vida... amb una mica de tot, trasllat a Vinaixa, on es respira el temps i el vent, escapades a la cosmopolita Londres i el poètic Portugal, i sant tornem-hi a les Festes Majors...
I comença un any ple de sorpreses, un temps d'inflexió i reflexió... sense universitat per primera vegada, amb nous reptes i noves recerques, afiançant les relacions autèntiques i properes, els afectes i combatent els defectes... vivint i gaudint, sentint-me jove.

Última sorpresa del juliol

Just quan firmo amb mi mateixa la retirada dels escenaris cabareters els recitals (els que més m'agraden són interdisciplinars, si més no), descobreixo a Youtube una petita joia que m'anima a seguir endavant. Gràcies Carlos!



P.D. London Calling... i després Lisboa!

Fi de curs

Avui he sortit de l'últim examen de la carrera: Teoria del llenguatge literari, amb l'Antoni Martí. Una assignatura basada en la reflexió entorn la lectura i la escriptura, la concepció de la identitat en la narració, i l'autobiografia.
Puc dir que he acabat aquesta segona carrera que he triat vocacionalment.
I he anat a comprar-me un llibre molt significatiu.

Aquest estiu em posaré a fer llibres... llibres com a objecte (també era matèria d'examen!) per bibliòfils i iniciats.
Potser també faci llibres per dintre... qui sap. :)

Recital al Pati Llimona

Recital poètic musical entorn el llibre
El torn de les fades

Centre Cívic Pati Llimona
25 de juny - 19.30h
Entrada Lliure

Amb la col·laboració i les actuacions en directe de Jordi Abad, Pablo Carballeira, Anna Jaumandreu, Sergi López, Laia López, Mireia López, Josep Martí, Manuel Reyes i Joan Ramon Sabaté.

Waiting to give me a chance...

Per què?

Mi nueva obsesión

¿Podré escribir una canción como ésta? Tiene un impacto narrativo bestial, y transmite muy bien lo que puedes sentir con la música, esa rara comunicación...

Alegria!

Alegria, alegria! Que amb la recta final que ens espera, més val que ens agafi amb bon humor!
Com el que ha hagut de tenir estoicament la Lola, quan pretenia atrapar una "mosca" enorme a l'altra banda del vidre... sort per a ella, ja que la gavina era més gran que ella!

Matí tristoi

Malgrat el que m'ha costat llevar-me (em passa amb la tristor emergent, com si fos la superfície de la vigília), avui no arribo tard a classe. Un músic petitó i castany canta it's a kind of girl you love so much it makes you sorry a la sortida del metro Universitat, i em giro, repetidament. Avui Catelli parla de Virginia Woolf, la seva joventut, els seus mètodes.
Com les veus de 'Les onades', suro confusa, sense direcció, sense esperança... how many times, how many times... que cantava Bob Dylan... o potser, el que m'està passant és una cançó de Leonard Cohen. Espero que no sigui Halellujah.

Si se acuerda Cris en l'Hospi Sona

Perquè vau estar fantàstics, i perquè esteu aprenent moltíssim. Perquè estic convençuda de que si seguiu endavant, el que guanyeu artísticament serà molt gran. I perquè des del primer dia, crec en cadascun de vosaltres.

Weaved in spring winds

Love is a dress that you made
long to hide your knees
love to say this to your face,
"I'll love you only"
for your days and excitement,
what will you keep for to wear?
someday drawing you different,
may I be weaved in your hair?

Love and some verses you hear
say what you can't say
love to say this in your ear,
"I'll love you that way"
from your changing contentments,
what will you choose for to share?
someday drawing you different,
may I be weaved in your hair?

Iron & wine - Love & some verses

Qui sap? Quan el temps ha de deixar d'existir per força (fer càlculs és massa dolorós), on se'n va l'energia? On importa la veritat? L'esperança és capriciosa, com un vi novell pres en una nit de primavera.

Expoconcert 'Cançons amb bona lletra'

Com les d'aquests joves promeses, 'Si se acuerda Cris'.
Demà és la seva prova de foc, i jo estic tremendament orgullosa d'haver-los seguit de prop des del bon començament.
No deixeu de caminar!

The Brick Testament

Un ateu californià porta vuit anys reproduint el llibre més antic i rellevant de la literatura i la cultura occidental. El seu gran poder narratiu l'atrau, i s'ha dedicat a representar els fragments del sagrat llibre amb ninos de Lego. Per a ell només és una manera d'aproximar-se al llibre.
Fa uns dies em passava pel cap el gran poder narratiu i divulgador dels vitralls i les esculptures de les esglésies, on avui la gent sovint entra a dures penes quan fa turisme o en dates assenyalades. Avui em sorprèn gratament aquesta iniciativa de divulgació per internet. No us ho perdeu a www.thebricktestament.com.
Bona Pasqua!

32 hores d'enyor

Ens trobem a Puigcaerdà amb la primavera... a punt per un tastet de viatge llegendari, al teu costat.

Més Manel...

Perquè les rialles amb el meu pare descobrint "Els millors professors europeus" no tenen preu. I perquè enyoro, de tot cor, acompanyar ma mare al Mercat de Sant Martí, somriure al carnisser de les millors croquetes del món, esperar el paraigües de xocolata del de les pastes, i veure com hi ha coses que, gràcies a Déu, segueixen igual (malgrat un Mercadone s'hi allotgi al cor del Mercat)...

Amb uns grans ullassos

Manel - Captatio benevolentiae

Vam quedar amb en Sergio que el títol vindria a significar una falsa modèstia, segons el tòpic literari. Però és molt més que això. És una imatge de reflex lacanià, és tot el que estic aprenent. És vida en estat quotidià, en estat verídic, en subjectivitat autèntica.
No puc participar amb més cançons a la expo de lletres, però aquesta ben mereixeria ser-hi.

Petons a tots els que es miren en quadres.

Descobriment místic

Acabo de descobrir una part de la lletra de l'Halellujah de Leonard Cohen que no hi havia parat esment, perquè acostumo a sentir més la versió de Jeff Buckley que la omet. És preciosa, pels amants de la paraula, i pels amants tout court.
En un moment de crisi (econòmica) diuen que l'art es fa més fort. Si més no, l'art m'ajuda a superar aquestes petites vileses de l'infern quotidià, per reforçar-me la bellesa de les coses autèntiques, com la que aquesta cançó em va portar un dia...

You say I took the name in vain
I don't even know the name
but if I did, well really, what's it to you?
there's is a blaze of light
in every word
it doesn't matter which you heard
the holy or the broken Hallelujah

I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though it all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
with nothing in my tongue but Hallelujah

(Poso la traducció, múrria, que he fet)

Hi havia un temps en que em deixaves saber
que t'estava succeint a dins
però ara ja no m'ho ensenyes, oi que no?
I recorda quan em vaig mudar cap a tu
el colom sagrat també ho va fer
i cada sospir que exhalàvem era Alel·luia

Dius que he dit el nom en va
quan ni tan sols sabia el nom,
però si ho he fet, en realitat, què més et dóna?
Hi ha una flama de llum en cada paraula,
no importa gaire quina sentis
si la sagrada o la trencada Alel·luia

Vaig fer el que vaig poder, que no era molt,
no podia sentir res, així que vaig provar de tocar
vaig dir la veritat, no vaig venir a enganyar-te
i malgrat això, es va malmetre tot
així que compareixeré davant el Senyor de la Cançó
amb res a la meva llengua que no sigui un Alel·luia

CONVOCATÒRIA a la nova expo que fem al Besòs: Cançons amb bona lletra!

Refugis veritables

Un te amb una nova amiga després de dues hores fent cua a Secretaria de la Facultat; un torrent de noves idees i connexions compartides. La observació atenta i constructiva d'algú que torna a reprendre's a si mateix, que torna a normalitzar la seva vida i se sent útil de nou. Una escapada sorpresa després de la feina a un lloc recorrent, màgic i únic. Una cafeteria a mig matí, entrepà i te, on puc començar (per fi) un nou poema. Una llibreria increïblement acollidora i sincera, amb uns llibreters experts, tot el que em cal per reconstruir-me.

No hi ha camí per aquell que busca un refugi. Tan sols grans oportunitats.

Ara és hora...

...de ser una dona forta.

P.D. Impagable classe de Nora Catelli sobre el misticisme, també l'ignasià, per desembocar en Mallarmé.

Ma vida és meua

Angoixada. Trista.

De donar explicacions de la meva vida. De que em recordin els problemes que em podrien sotjar, quan ara mateix no en tinc. De tenir edat per ocupar-me de la meva vida. La que tinc. La que vull. De que no m'entenguin quan tinc coses a fer, perquè el meu cap va tant de pressa en l'ara, ara que torna a confiar en el futur, que no vull preocupar-me per problemes que encara no tinc.

Què és la culpabilitat, en realitat, i per què em sotja? Hauria de rellegir Kafka, segurament...

La meva vida és meva, deixeu-me que m'equivoqui.