Quan em faltin les forces. Perquè la poesia és encara una de les poques coses que té sentit. La poesia entesa com a expressió que cerca la bellesa en la quotidianitat i l'extraordinari de la vida. Que mostra amb la seva essència, la fe en que el nostre temps té ingredients que valen la pena ser viscuts.Un dia per recordar tots els somriures dels assistents (i dels absents). Perquè es poden crear petits oasis lluny dels circuits convencionals, i perquè tot nou camí suposa per mi un estímul.
Perquè no m'adormi, ni em distregui amb les coses més materials del dia a dia, ni deixi de somiar.
Un dia que és un principi. Gràcies a tots.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada