Avui m'han regalat flors pel recital. Tot i que hi ha una part revolucionària de mi que hagués negat les flors en un esdeveniment tan auster, haig de reconèixer que m'han fet moltíssima il·lusió.
El remitent, un bon amic i guia espiritual des de fa molts anys, s'ha pres la molèstia de triar "siemprevivas", fent al·lusió a que el seu nom esperançador apareix en una de les poesia del capítol d'Au Fènix.
Aquest bon amic m'ha recordat que en català es diuen 'Matafocs'. Si al poema "Mientras vuelvan las golondrinas" les "siemprevivas" eren el record inesborrable d'algunes estius que a cops calia oblidar, amb el nou joc de paraules, els matafocs tornen presents i amb força a la meva vida. Avui he descobert que poden ser rosats, un color que avui associo amb una nova feminitat redescoberta i al poder femení que se'm fa ben present mentres ballo (el meu mocador de monedes és d'un color similar). Però sobretot, aquest nom és un nom d'auxili, de pau, de serenor, que em farà un gran favor a l'ànima després d'una temporada agitada, extrema i sufocant.
Gràcies, Cesc. Hi seràs ben present dijous vinent.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada