Fada madrina

Com en els moments més importants de la vida, la intuïció no m'ha fallat. Sabia que seria per Tots Sants que alguna cosa màgica s'aconteixeria. I com que en el fons no he deixat de ser una nena (per bé o per mal), he tingut la sort de veure acomplert el somni que, des que als vuit anys vaig tancar la última pàgina de la Història Interminable de Michael Ende, anhelava, a estones amb força i certesa, a estones com una teranyina argentada entre els dits, a estones com un núvol fugisser, lluny del secà en que vivia, i a estones, com el xiuxiueig dolç d'un violí proper.

Aviat tindreu notícies. De tot això, en dono gràcies, sobretot als qui heu cregut en mi, més sovint que jo mateixa. Sense vosaltres, no hagués pogut. Una cosa havia d'aprendre: que l'esperança en els somnis és el motor de la vida.