Me'n vaig a dormir una estona. Són les sis de la tarda d'un divendres, i estic derrotada. M'és igual tot... no suporto aquesta lleugeresa extrema d'existir sense ilusió, aquest cop rere cop i buscar un refugi en l'art per fer més suportable el dia a dia... l'últim cop ataca als principis bàsics, i l'ansietat em buida. Caic en un son lleu, amb la Lola ronronejant als peus.
Em desperta el porter. "Senyoreta, tinc un paquet per vostè". La seva rialla al obrir la porta és tan blanca com el rerefons dels meus ulls... Una capsa de bombons!!!! I immediatament, Capote em porta un cert 'glamour' a tot plegat... com la menuda Golightly, dormint amb el seu gat en un apartament de NY, més pobre que una rata i mantenida per gàngsters... clar que en el meu cas, no haig de patir pels gàngsters... el Big Brother no permetrà que hi ha hagi crim a Barcelona.
Entrades
3 comentaris:
Curar el alma por medio de los sentidos, y los sentidos por medio del alma, que decía Dorian, no? Aún nos recuerdo como tontas dando vueltas a una columna de aforismos en pleno laberinto verde. May the music save our mortal soul...
i aquest canvi de disseny? un peto!
Hey, llegué! Ya te tengo, jeje!! 1 besote!
Publica un comentari a l'entrada