Orfes

Recordo el dia que em vaig assabentar que havia mort M.V. Montalbán. Al glaçat Toulouse, tot i que jo vivia en un món paral·lel a la meva pròpia vida tal i com s'establiria, em vaig quedar paralitzada davant del quiosc, amb un exemplar d'El País mullant-se'm entre les mans.

Avui teclejo muda el teclat. Em sento orfe de nou. Kapuscinski era model únic de periodista cristià, amb una moral humanista ple de justícia i sense fissures. L'inesgotable contador d'històries ha suposat un dels pilars sobre els quals la meva idealització de la professió era possible. Un estímul per no deixar de banda la possibilitat de ser útil. Vaig tenir la oportunitat de veure'l des de primera fila a l'auditori d'una facultat de la UAB. La seva veu era tan sòlida com les seves conviccions, i els seus arguments, tan senzills i forts com la seva prosa.
Amb tristesa, confio en que les petjades d'un gran home em puguin servir de camí, sobretot ara, en el temps en que l'esperança és un tresor escàs.
Requiescat in pace, K. Ara que els teus ulls descansen d'aquest món incert, espero que el treball dels teus deixebles sigui digne de la teva obra, algun dia.