Ambició i viatges

Més Àlvaro de Campos, l'etern seductor inaccessible del meu novembre...

Trago dentro do meu coração,
Como num cofre que se não pode fechar de cheio,
Todos os lugares onde estive,
Todos os portos a que cheguei,
Todas as paisagens que vi através de janelas ou vigias,
Ou de tombadilhos, sonhando,
E tudo isso, que é tanto, é pouco para o que eu quero.

I mentre m'inquieta l'ambició i l'espera, hi ha petits gestos al món, que com l'heterònim, em fan vibrar com una corda pulsada pel més lleu sospir. Un tracte humà en un cafè d'una capital provinciana a una hora baixa, el descobriment de la llum en un rèquiem, despertar en uns ulls i que no sigui un somni, desaires i ofenses exagerats pels sentiments altius de nosaltres, els petits homes i dones...

Espero, espero... i anyoro l'espurna de l'acció, mentre el mar segueix pujant i baixant, mentre la Lola s'activa i s'adorm, mentre cauen les fulles. Mentre pugui descansar en la corba d'un somriure aliè, podré prendre forces per seguir esperant.