En unes aules somiades em comfirmen, com qui diu qualsevol cosa, que les societats es construeixen i destrueixen en una mínima conversa de cafè, en la disposició de les places, en el que entenem pels gestos de l'altre...
Algú rep una carta. Algú perd una fotografia. Sona un missatge. S'espatlla un cotxe. Esclaten els altaveus. Caic. I el món tomba. I per molt que ens creiem renèixer, no sempre ens aixequem dels cops.
Suposo que devem ser una espècie tendra per qui ens mira des de fora. Fràgils donant-nos cops i més cops. Però no som els mateixos que abans de que canviès la nostra vida.
Convalescència. La paraula té un gust efervescent, pausat... capaç d'acabar amb la serenitat de qualsevol. I cada dia un pas, i poc a poc tornem a caminar... i el món es va construint i destruint al començar i acabar una cançó, en la escena trivial d'una pel·lícula que veiem per casualitat. Un cop, i busques pel terra les teves set vides. Em quedaré al teu costat.
Sé que te repondrás
y que a mí me costará mucho más
Estoy cansado
pero aún te quiero igual.
Maggie despierta - M-clan
Madrid, cursos de pan casero en mayo de 2026
Fa 3 mesos
Entrades
2 comentaris:
1.- Tu.
2.- Els viatges.
3.- Les ensenyances.
4.- Tu.
5.- Haver après a aprendre.
6.- La experiència de saber que sense tu no sóc res.
7.- La música.
8.- Saber que bé toques el violí.
9.- El teu somriure tímid.
10.- Salvar-te dels mals sons.
11.- Cuidar-la amb u.
12.- Haver-te conegut.
13.- La portada amb Jane Grey i Wolverine.
14.- Les petites coses.
15.- Tu.
...La meva llista.
16.- Moment estel·lar amb notes de premsa (hi ha petites persones per qui fou una revel·lació...)
17.- Saber-te escollit per la teva habilitat social.
18.- Crear-te nous reptes, plantejar-te coses descartades, reflexionar-te de nou.
19.- Matinals a l'Icària.
20.- Projectes.
21.- Escapades espontànies, que et recorden que estàs viu, i que el sistema no t'encasella.
22.- L'infinit.
Publica un comentari a l'entrada