Vies tatuades

Acabo d'anul·lar (via cibernàutica) la meva opció A. Preciosa, reconeguda...o potser no tant.
I walk the line. Aposto el rai en un crisol ple de fum, d'una boira de colors, empolsegada pel temps que porta esperant.
Un somni llunyà i proper. Temo que propi. Un tatuatge.
Ja no em val començar de nou amb les pautes antigues. Igual que fa cinc anys. Hauré de còrrer el risc, però tinc sort. No estic sola.
I tot encaixa. Una brúixola a la butxaca. Una buganvilla al balcó. Un niu refet. Una rosa no marcida. Una pàgina en blanc.

un avís de que ja arriba el meu dia... el sotrac damunt la via, marca el ritme
Els Pets - És hora de tornar a casa