Descansar

Vaig divendres a dormir a cals pares. El més tendre, el 'enanito' i el gat, que es comporten com si no hagués marxat. Al matí tenia examen. Impossible. Masses nits de tensió em roseguen l'espinada i una boira espessa em nubla l'equilibri. Concloc dormir. M'aixeca l'esmorzar ensaïmat, i un cafè en condicions. Baixem espitats i tard al monovolum, sí, som una família tòpica de classe mitja. Arribem al poble i...m'he deixat la motxilla, a vessar de tota la bibliografia de la UOC i els llibres del CAE, i les meves novel·les...sobre la moto del pàrquing. Sabent que ma germana l'ha recuperat, em sotmeto cautelosa a l'avorriment d'un dissabte sense res a fer. I ajudo a fer el dinar. I trec la pols als diaris de dalt. I jugo amb el gat. I ballo amb el Cesc. I vaig a veure el nou bar de la Gisela. I la tarda, me la passo fregant per ajudar a que el local pugui obrir en condicions pel dijous sant. Coses que no feia...perquè estava massa ocupada. (i ara em miro de reüll...) El diumenge, els tiets i la germana porten la motxilla. Plena dels llibres, però...toca esmorzar familiar. Toca estar pels cosins. I toca beneir el palmó i els rams de llorer. I toca i ho adoro. I toca banquet familiar. I m'omplo de fum, de rumba catalana i del solet que comença a torrar els terrats que tan em fan somiar. I la motxilla torna a casa intacta. I una trucada em canvia el pla de la nit, deixant-me moixa. I el meu company de pis em rep amb un somriure. I sorpresa! el pla de la nit, el respir en que he pensat tot el cap de setmana, amb dolcesa i sense nostàlgia, seguint els consells du petit renard, apareix de cop al meu portal. Aquest cop sense serenata, em segresta amb un ram de flors. Un ram d'alegries, noves energies per començar la setmana, la primavera, la vida. Podem vagar sense rumb fins a la línia temblorosa del mar. Veig focs artificials en els meus passos vagabunds, veig escrit a foc lliçons que mai no dius i que m'ensenyes. Sento, sobretot, els teus braços abrigant-me del vent. L'agenda m'és igual. Em trobo molt millor. I he aprés tantes coses en un cap de setmana... que hi ha motxilles que no puc carregar quan estic esgotada, que hi ha estones que pertanyen als teus, que hi ha flors que parlen més clar que tot el que escric.