Una incertesa emocionant

No té cap importància tot el que no he llegit. Ara mateix reuneixo papers i paperots arrugats que respiren des dels meus texans a aquest escriptori verge, per evaporar títols i títols d'ambicions que no sé quan podré llegir... no sé si se li diu ambició o què caram és, aquest buit extrany, de fer una llista inconclusa de llibres per llegir. Però m'emociona molt més que la meva modesta biblioteca. Un professor va dir un cop que una biblioteca és un projecte de vida. Potser per això el meu pas per la FNAC m'ha marcat tant, perquè culmina el procés d'una recerca nova, que va començar fa temps, i que acaba amb una crema de fantasmes i un renovat vitalisme.

Prou de detallismes, parlant clar. Avui les comissures de la meva ganyota habitual han estat una lluna color salmó i un far rodó enmig del blau fosc de vellut. I he recordat la veu d'un home llop amb violins de fons... les veus, la meva perdició més frívola, potser una metàfora utòpica de que les veus complementin formalment la profunditat d'uns continguts... i a vegades tenim sort.
M'estic tornant una bestiola extranya, més pròxima a tots els mites de la meva adolescència que al racionalisme que exigeix els paràmetres on habito. A vegades tinc por de fer cas a la meva altra meitat. Però la puresa dels dies en blanc, la llum que destil·la la lluna plena enmarcada pels carrers misteriosos que em parlen des de la grisor dels segles, embolcallada i tremolant... la vida és neta, és la sorpresa més dolça si aixequem el cap i donem la esquena a les espines que percebem encara a la cintura, que s'activen amb una cançó... m'ha fet mal respirar perquè potser hi estava massa poc habituada. Per primer cop, adoro la incertesa sense por, la punta de bogeria sense remordiments, i totes les pistes a seguir com el major dels reptes.

Passeu per la meva vida, nou-coneguts i propers, els qui em llegiu el somrís i els qui feu càbal·les, avui torno a agrair-vos la assistència i responsabilitat en el meu km.0...si passeu també pel blog, us agrairé alguna recomanació...

I made wine from the lilac tree

Put my heart in its recipe

It makes me see what I want to see

And be what I want to be

Lilac wine - Jeff Buckley