Angels & dust

Torna Springsteen a canviar de direcció. El seu nou disc, 'Devils and dust' és un disc d'en Bruce, no del seu alter ego (no pas tan diferent d'ell, aparentment), el Boss que lidera la espectacular E Street Band. Sense deixar en cap moment de banda la força que injecta el conjunt tant en l'escenari com en l'estudi, ni volent oblidar les cançons d'un dels discos que m'ha estat més fonamentals [The Rising], Bruce torna a allò que el caracteritza: sap quan girar el gran focus de l'escenari cap a un racó fosc del galliner, per retratar vides que, en especial la societat americana, oblida en les seves mirades, pregàries i vots.
Fa una setmana, quan el disc va sortir a la venda, a Catalunya Cultura posaven una cita del propi Springsteen: "Les persones realment interessants tenen la vida que els crema dintre. A vegades la vida desemboca en una passió que els diferents personatges del disc afronten de formes diferents."
Dotze noves històres, servides amb la sinceritat i els traços d'unes postals en blanc i negre que ens recorden inevitablement l'Amèrica profunda amb pols de western als llavis, però que sabem que Reno podria ser la cantonada. Històries de supervivència o de fatalitat, en una veu que encara conserva les seves dots d'intensitat i provant nous registres (més country) amb la seva guitarra.
Nova entrega de vides sacsejades i fetes miques, explicades amb justícia per un trovador que no busca la moralina, sinó destacar la poesia de la passió vital fins i tot en la desesperació o la resistència. Perquè els àngels estan ben lluny de Hollywood, i segurament tenen més raó de ser al costat dels perdedors.

I'm riding hard carryin' a catch of roses
And a fresh map that I made
Tonight I'm gonna get birth naked and bury my old soul
And dance on its grave
And dance on its grave