Un cop tan sols. I sempre ens n'adonem. Acabo de veure el film "Once" i encara tremolo. Una autèntica faula de la música i de la vida, una història de les que m'arriben, de les persones com tots, que respiren i proven, que enyoren i s'equivoquen. Cançons desgarradores (que a mi m'han recordat molt al meu venerat D. Rice), diàleg el just, i els meus carrers de Dublín, per on passejava fa gairebé un any. Un conte directe, creïble i emocionant, que almenys a mi m'ha tocat molt de prop. Perfecta.P.D. Començant una nova etapa... esperant que els amics m'esperin dues setmanes més, en les que no existiré per agafar aire definitivament i fins que deixi de sentir-me jove.


1 comentari:
http://es.youtube.com/watch?v=CoSL_qayMCc
Pels dos!!
Publica un comentari a l'entrada