I estic esgotada però feliç... amb els meus llibres, enganxada al mòbil fent plans, petites conspiracions i cimeres d'alegria, sentint com si de debò hagués començat l'any. Quadrar cafès i fer escapades nocturnes als parcs :) em donen la impressió de que a vegades fujo de la meva meitat responsable tot i estar tocant el quart de segle. Sabent que haig de cuidar-me també, però amb molta il·lusió.
Capítols tancats que haig de seguir reflexionant perquè no facin més mal. Capítols oberts que mereixen força nova. Capítols de vells projectes als qui un dia, fregant els plats, trobes la solució. Cançons tristes i amics amb idees noves, i propostes. Sobreviurem a les crisis, i descentrarem el rellotge. El dia no té 32h... però qui sap com funciona el temps de l'ànima?
"I want to live where the soul meets body" - Death Cab for Cutie
P.D. I per la Mercè què? No sé si m'estic tornant supersticiosa, però cada any tinc una sorpresa...
Madrid, cursos de pan casero en mayo de 2026
Fa 3 mesos
Entrades
2 comentaris:
No et sembla prou "sorpresa" tot el relacionat amb certa unió propera???
Per si de cas... fiesta!!!!
sí sí, però sense mercè no sé com sobreviuré un any!
Publica un comentari a l'entrada