Viva la vida

Vaig llegir en una entrevista a Jean Pierre Jeunet que ell confiava en l'individu, i per això a les seves històries eren personatges sols els qui desenvolupaven petites epopeies. Les aventures del personatges de Nocilla també són solitaris, a la recerca de respostes, amb una capacitat imaginativa única. No entenc perquè sovint les persones en grups no poden romandre en un estat d'innocència indolora, tot i que potser tampoc sigui positiu...

Avui el món se'm presenta capgirat, absurd. Xatejava ahir amb un adolescent que abans de que me n'adoni serà una persona plena i forta, i una punta d'esperança brillava; però avui torno a no entendre el sistema, i al meu voltant, els meus tampoc. Aquest sentiment és una comunió agredolça.

Però sempre em salva l'art. Avui és la música, la nova cançó de Coldplay bressola les meves angoixes i em fa pensar que sí, que val la pena viure, potser sense entendre res més que que el que brolla a través nostre és un corrent còsmic que trascendeix tot sistema humà.

One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt and pillars of sand

I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can't explain
Once you go there was never, never an honest word
That was when I ruled the world

Coldplay - Viva la vida