Across the universe

Words are flying out like
endless rain into a paper cup
They slither while they pass
They slip away across the universe
Pools of sorrow waves of joy
are drifting thorough my open mind
Possessing and caressing me

Ahir per fi vaig submergir-me en la trepidant fantasia d'Across the universe, un film que en una setmana ja s'ha vist reduït a les sales de VO (en part millor, ja que és un musical) i que explica una història durant els anys 60s i 70s narrada exclusivament amb lletres de cançons dels Beatles.
A banda de ser una fan del grup (i això va en detriment de la meva objectivitat), em resultava molt interessant veure com es pot narrar una història amb lletres de cançons. Sóc de les que considera Springsteen, Dylan, Cohen i els Beatles també poetes, i crec que algun dia podria estudiar-se una assignatura sobre la literatura de les cançons. Seria obligatori a Literatura comparada...
El resultat: en primer lloc, molt recomanable per a persones que al sentir All you need is love o Let it be noten com els vibren els porus, i també per nostàlgics d'aquella època d'idealisme i recerca de la llibertat.
Val a dir que, encorsetats en les lletres dels de Liverpool, clarament la trama peca de moments fàcils i de cançons (al meu gust) mal ubicades, com una efectista però buida Strawberry Fields Forever. Però la imaginació visual, el bon muntatge, i la qualitat de les cançons fa que per mi sigui un film especial, i que es perdoni la manca d'interpretació d'algun protagonista.
Veure una història d'amor i de lluita personal en una època que em provoca nostàlgia fa que, com sempre, em qüestioni el meu camí, i només amb això, ja em val la pena perdre una tarda d'estudi. Algun dia trobaré la manera de conjugar les diverses opcions que configuren el meu mosaic particular.