Un any

Del millor cafè del món. Els dies de sortir de la feina cansada s'han acabat des de llavors. Sempre hi ha una fugida possible, a l'altra banda de la ciutat. Tinc el viatge, tinc un horitzó... sense aeroport ni fronteres.
La meva vida és una altra. Tot i el meu reflex en els teus ulls encara no em veig, si no és que miro amb tu cap endavant. Les preguntes, des de fa un any, m'angoixen menys. És una adolescència nova, una metamorfosi en cometes, amb ales de vegades, amb els peus a terra de tant en tant. És una pau indefinida, que té una olor com a pa acabat de fer, a gebre, a canyella... Fa molt menys fred. Serà cert, serà que es psicològic. O que veig el món d'una altra manera. Tot reneix en ple gener. Mil esperances perdudes al peu de les muralles. Calla, encara no. Serà un dia d'aquests. I d'ell, a les estrelles. Gràcies per retornar-me la il·lusió de viure, la capacitat d'estimar. Dona'm més reptes, vull seguir creixent.