Funàmbula als núvols

Mil titulars al cap...

All my loving: Sabeu qui sou, perquè ompliu el meu mosaic. Mai deixaré de sorprendre'm del poder autèntic de l'amistat. Feu que em senti afortunada, així de clar...sense lírica, i em sap greu si aquest sentimentalisme directe ofèn a algú. Sou increïbles...espero no fallar-vos mai. I sé que amb vosaltres tot té més sentit. "Mis palabras no tendrían sentido si no fueran también tus palabras". Gràcies encore.

Entrades a la butxaca: Mi vida sin mí, Munich, En la cuerda floja, El jardinero fiel... aquest finde m'havia proposat de veure 'Por quien doblan las campanas'... no vull saturar-me...necessito una pausa...i deixar d'amagar-me a la sala de cinema, que és un placebo perfecte per totes les cabòries absurdes, extranyes i tendres que em ronden al cap... Una d'elles ha provocat en mi unes accions per tal d'encarar-me al temps, m'ha fet aixecar-me de la butaca per còrrer a buidar el que no pot anar-se'n amb mi. Una altra m'ha aportat noves paraules per veure el món, i la certesa de que, potser jo també vaig néixer en un tren. Serà la màgia del cinema.
La tria dels Oscar d'aquest any és la més arriscada dels últims anys, però insuficient...el biopic d'aquest ex-desconegut que és Johnny Cash és commovedor i creïble, superbament interpretat. Espero que el Phoenix i la Whiterspoon (a qui odiava abans d'aquest film) d'enduguin, si no el premi, el reconeixement pel seu treball.

I walk the line: temps és la paraula clau. Vull temps per trobar paraules, perquè elles sempre m'han ajudat a vèncer la por. Mai he tingut tanta por, però mai he estat més boja, més feliç, més jo... estic aprenent mil coses en tant poc temps... ara entenc allò del 'Domestica'm'...i el viatge al fons de l'altre, allò que deia Balanzó sobre la impossibilitat de comunicar-se, i la insistent esperança dels éssers humans per intentar fer arribar missatges en l'ànima de l'altre, com si llencessin una flor de lotus en un pou negre i brillant, però no veiessim les ones que destil·la.
Mai se m'han ajuntat de forma tan aferrissada la realitat i el somni. Mai havia fet realment allò que m'empenyia a fer-ho el colibrí espantat de sota les costelles. Tinc la barbeta apretant fort les dents, mirant endavant, i la mirada em somriu per justificar la meva expressió freda...camino per la corda fluixa, amb el cor a les mans...perquè el premi està a l'altre costat. Perquè hi ets tu, tot el que ets, el que encara no sé, el que t'envolta... i perquè tot això que sento mereix tota la meva energia per afrontar el repte. Perquè els teus ulls parlant-me són la postal que em concentra per creuar l'abisme. I tararejar una curiosa cançó.

I keep a close watch on this heart of mine
I keep my eyes wide open all the time
I keep the ends out for the tie that binds
Because you're mine, I walk the line

I find it very, very easy to be true
I find myself alone when each day is through
Yes, I'll admit that I'm a fool for you
Because you're mine, I walk the line

As sure as night is dark and day is light
I keep you on my mind both day and night
And happiness I've known proves that it's right
Because you're mine, I walk the line

You've got a way to keep me on your side
You give me cause for love that I can't hide
For you I know I'd even try to turn the tide
Because you're mine, I walk the line

I keep a close watch on this heart of mine
I keep my eyes wide open all the time
I keep the ends out for the tie that binds
Because i'm yours, I walk the line

Rectificació del primer titular per negligència informativa. (Sí, vaig estudiar molt per Dret ;))