Nowhere but in you

Tan fàcil, tan a prop. Tan lluny queda Ryan Adams...em sento una punyetera cançó de Travis, el 'Happy' del Boss...He deixat de banda el projecte de llegir 'La insoportable levedad del ser', i he tornat, com quan era adolescent, als musicals i al Petit Príncep... tan estrany i tan familiar alhora.
Et vaig prometre un viatge a les estrelles, però com tot el que faig amb tu, va acabar sent molt més. Un refugi clandestí abans de deixar la nostra metròpoli, aquest racó sota el coll que estic fent meu. Peatges, son, manca de cafeïna... travesso les planes amb el mono de tu tenint-te al costat, vetllant-te. La fortalesa milenària es pobla de les llegendes que abans imaginava sola. I la bohèmia que exhal·la la teva vitalitat em completa, més del que hagués imaginat...100km més per fer un te al lloc que t'havia explicar amb ulls nostàlgics, sota les golfes on algun dia escriuré. I la nit en terra d'acollida, i el naufragi de les rialles, i les estrelles a l'habitació. L'insomni és una pèrdua que je ne regrette gràcies al ritme dels teus batecs.

Una sopresa, més rialles i infantils intents de descobrir-la. Una tasca casual esdevé una troballa on tornarem. I...TANGO! Aquesta filosofia que ara veig enjogassada...que ja no em pertany. Cabells canosos engominats, mirada de gos famolenc, venes palpitants a les mans que esgarrapen un micro que no fa res, el tinc a una passa. Lobby argentí, passió, desig,reproches celos y descaro...i més. Una veu ve del meu clatell, una mà juga amb els meus cabells lliscant com una ària de violí a la que algun dia, quan els meus diables desapareguin, m'assemblaré gràcies a la teva llum. 'Todo se transforma', deia el cantautor. Algun dia podré deixar d'agrair-ho per entendre-ho realment, quan s'acabi d'erosionar la pedra que cobreix la innocència que no lamento haver guardat, per tu. Perquè li dónes sentit a tot. Perquè superes la meva imaginació. Perquè aprendré a fer-te feliç.
Benvingut a la meva segona vida.