Angoixada. Trista.
De donar explicacions de la meva vida. De que em recordin els problemes que em podrien sotjar, quan ara mateix no en tinc. De tenir edat per ocupar-me de la meva vida. La que tinc. La que vull. De que no m'entenguin quan tinc coses a fer, perquè el meu cap va tant de pressa en l'ara, ara que torna a confiar en el futur, que no vull preocupar-me per problemes que encara no tinc.
Què és la culpabilitat, en realitat, i per què em sotja? Hauria de rellegir Kafka, segurament...
La meva vida és meva, deixeu-me que m'equivoqui.
Madrid, cursos de pan casero en mayo de 2026
Fa 3 mesos
Entrades
2 comentaris:
Cada cosa al seu temps! No t'angoixis pel que vindrà, gaudeix del que tens ara (que no és poc ni dolent) i planifica una vida al voltant d'allò que et fa feliç!
tens raó,
http://www.youtube.com/watch?v=aUBK9MiCaXM&NR=1
petons
Publica un comentari a l'entrada