Vaig fugir al bosc perquè desitjava viure amb un únic propòsit: fer front, només, als fets essencials de la vida, i veure si era capaç d'aprendre tot allò que m'havia d'ensenyar.
No volia descobrir, a l'hora de la mort, que ni tan sols no havia viscut.
No desitjava viure res que no fos vida -m'agrada tant, la vida...-, ni practicar la resignació, tret que no fos absolutament necessari.
Volia viure a fons i esprèmer tota la substància de la vida, d'una manera tan ferma i espartana que en foragités tot allò que li era marginal, reduir la vida a la seva mínima essència i, si resultés mesquina, extreure'n tota la genuïna mesquinesa i fer-la conèixer al món; però si fos sublim, conèixer-la per pròpia experiència i ser capaç d'explicar-ne la veritat després d'aquella propera excursió.
Henry David Thoreau
Madrid, cursos de pan casero en mayo de 2026
Fa 3 mesos


1 comentari:
...I viure aquesta vida per sempre més...
Publica un comentari a l'entrada