dissabte, d’octubre 11, 2008

Ens fem grans

Ahir vaig anar a veure un dels grups que havia escoltat bastant durant el meu post-Erasmus. Mirant enrere me n'adono de que durant aquell retorn, que va ser per mi un gran aprenentatge, vaig escoltar el que el Sergi anomena música per tallar-se les venes, en el sentit de lletres radicals i sonoritats menys delicades al que acostumava a sentir.

Serà que ens fem grans. I seguim picotejant d'aquí i d'allà. Segueixo sense classificar-me ni etiquetar-me, llegint el que em dóna la gana, triant pelis diverses i observant, sempre observant mentre em durin aquests ullots rodons, com el món gira, creix i canvia.