Dones a l'era del cool

Agafo els FGC a Sarrià i trec el llibre. Quina ironia, precisament estic acabant el primer capítol d'Arlington Park de Rachel Cusk. Promet ser una novel·la per una narradora jove i prometedora, sobre les dones d'un ric suburbi londinenc on totes elles semblen predestinades a la tragèdia de la vida domèstica...
Juliet es tallarà els cabells, la seva llarga cabellera, ben curteta... Miro als seients del costat, una guiri que crida en anglès pel mòvil, amb els cabells castanys ben llarguets i una nena bufona de la mà. Van vestides bastant hippies...
Arribo a casa, i a la bústia m'espera una Marie Claire. Com ha arribat fins aquí? Ve al meu nom, i miro la meva llibreta sorpresa de no haver-la pagat... casualment cau al revister, sobre l'últim número d'Adbusters, titulat "Cool collapses".
Se'm valoraria igual si fos un home? Tindria la mateixa pressió domèstica? Em parlarien igual els meus avis, els meus veins... els meus amics?
Mentre reviso a l'armari la roba de primavera i constato que començo a tenir una doble vida (la dels jerseis de punt i la de les samarretes amb xapes) em faig preguntes... adoro el descans pasqual.