
... són per trencar-les. I els somnis, per perseguir-los en l'adversitat.
Gràcies per estimar-me.
Estrany nom que no em pertany. Potser algun dia. És una estructura imaginària. O no. No vull créixer en una única direcció, desenvolupar un sol dels aspectes vitals. Crec possible la configuració en parcel·les diferenciades però coordinades, on el conjunt ens fa únics. La estabilitat o dinamisme depèn de com respirem el nostre temps, de com ens fem lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada