dimecres, de maig 24, 2006

De nou, estiu

Has tornat. Qué tard és menys d'un any. Ho sento. Vaig prometre tornar. I vaig prometre pensar en tu a la fi del món. Llàstima. Ni una cosa en el seu dia, ni una altra ara mateix, han pogut ser. Lamento decebre't. Però no em sap greu no haver-me decebut. Vaig arribar a odiar-te, ara senzillament, tot em sembla ironia. Sarcasme i mentida. Em sento tan lluny des de la meva illa càlida...bressolada en una altra vida, en un viatge esplèndid.
Crec que vaig tenir el privilegi d'arribar a entendre't, a saber què et feia tremolar. Però ara ja no ho sé, després de tanta foscor.
I no. No hi ha rèquiems pel fantasma de Liverpool després de l'absolució.
Bona sort. Tot i que gent com tu no la necessita. Què hi farem, el món és així d'injust.

You are one of God's mistakes
You crying tragic waste of skin
I'm well aware of how it aches
and you still won't let me in.
Before our innocence was lost
you were always one of those
blessed with lucky sevens
and a voice that made me cry
It's a song to say goodbye
- Placebo -

2 comentaris:

Anònim ha dit...

i benvingut sigui! el dia es més llarg i la vida més alegre...

"sol, sol, sol il·lumina sa pitura que hi ha en aquest llençol..."

Unknown ha dit...

Cert. El dia és més llarg, i les incerteses més punyents... i atractives!
"La vida és neta, un full en blanc..."