Llibre de viatges

Està a punt de canviar oficialment d'estació, segons sembla, però jo m'he quedat ancorada en un limb perpetu de neu, oreig suau i vents més furiosos que la tramuntana aleatòriament.
He acabat de muntar el que pot dir una presentació en DVD del nostre viatge a la Patagònia. Tout simple, una seqüència regular d'imatges amb músiques. Ni una lletra. Però la gràcia estava en concatenar justament aquests dos paràmetres pas a pas, com per casualitat. Amb la mateixa fluïdesa van acontèixer, i amb la mateixa naturalitat màgica els he volgut transmetre. Argentins perduts, cantants de country nostàlgiques, un xic d'americana i força de britpop (forçat, ho reconec), poc rock'n'roll però moltes frases que potser només l'Alba i jo clixarem...
A vegades penso que podia haver escrit l'aventura i enviar-la a alguna revista. Però ho descarto de seguida. L'aventura està escrita, però en el meu idioma. I sí, sóc així d'egoista. Tinc el meu llibre de viatges, i aquest DVD curiós, i un munt d'anècdotes per explicar en els cafès amb els amics. I no vull espatllar la màgia adaptant-ho a un altre llenguatge que no és tan vàlid. Vull deixar-ho a mig coure, qui sap si d'aquí uns anys el recepcionista d'un alberg, la dona feta a si mateixa de la cerveseria, el iaio de l'antiquari, la divorciada fugitiva... podran ser recuperats per protagonitzar alguna cosa...

Confesso també que el que em va recordar aquesta feina pendent va ser un gos abandonat al carrer Pere IV, que es va quedar enganxat a l'asfalt en el que podria interpretar-se com un intent tenaç de suïcidi. Fugim dels cignes infectats, i abandonem éssers a qui hem acostumat a la nostra existència. Tinc malsons de nit, i busco la brúixola al calaix, però encara m'aixeco amb coses per fer. Miro endavant i recordo algú que té raó: no tens dret a queixar-te.

P.D. Estaré encantada de compartir el meu viatge amb vosaltres. Envieu mail i quedem...