13

Tretze teranyines platejades, que ara subjecten la pols dels dies fixant-la de rosada nova. Tretze sedoses i pacients xarxes que, superposades, teixiran la capa que m'ha d'amparar. Tretze estructures de filament, intent persistent en el temps d'atrapar una idea que vaig imaginar un dia, i que l'ideal esdevingué una realitat, un somni i un malson al mateix temps. La tretzena, la més costosa, he trigat mesos en gestar-la. I una cançó, cedida per la casualitat i una troballa poderosa, l'ha fet sorgir miraculosament. Ha passat per tot, està de tornada i no ha marxat mai. No he trobat la redempció; m'estic buscant encara.

Descobreixo les cançons quan Ella té un bon dia. La capritxosa. La eterna nina. La vampira invertida, vivent moribunda única, que m'injecta fe i aire a l'angle en que defalleixo en nits de lluna plena. Potser té raó, i la Vida no és quan tu vols...però sempre torna, si no ens escombrem de les cendres. Intervention en plena carretera sota el sol d'hivern, que és exactament igual a Hallelujah...i l'insomni darrerament és un endormiscament inaplacable...lonely lonely...

Demano ajuda. No sóc cap àngel. I no em mereixo tot el que tinc. La felicitat potser és una ilusió miop, però el que teixeixi sota el seu embruix (algunes noies passen de nines a bruixes, sota els efectes extranys d'encanteris heretats) m'ha d'abrigar el proper març.

Jubilaré la primavera sent filla de la tardor. That is to live gracer.

...sing a song for me...i'm not sleepy...and there is no place i'm going to...