Per sort, sovint les lliçons més importants ens són recordades, a vegades per autèntics desconeguts que ens les deixen caure sense buscar res a canvi. Recordo instants de sentir-me estranya, a més d'estrangera... i que tot sovint(mai passaven gaires setmanes fins que es repetia el cas), et trobes algú, als autobusos, o als ponts (no sé perquè recordo concretament aquests llocs) que et recordava que la vida no s'obre a tu quan tens por. I al forma de derrotar la por és accessible. "Sourire est gratuit, mademoiselle" -sempre obrint un parèntesi d'orella a orella.(*)
Una troballa: al revers d'una revista he trobat un anunci dels que creia que ja no existien. De France Boissons. "Per respondre a mil preguntes, només cal fer-ne una: Fem un cafè?" Creia que la publicitat a penes tenia entranyes, però veig que es van superant!
Per cert... avui és Saint Patrick's Day!!! Molta alegria als de la verda Irlanda! Se us troba a faltar... però per remeiar-ho, tan sols s'ha d'anar al carrer Ferran :)
(*) Veure 'Largo domingo de noviazgo'.
Entrades
2 comentaris:
Sourire est gratuit...
El Senyor Ibrahim en sap de la vida; ho diu tot en el seu Coran. Les persones riques són aquelles que somriuen. Riques d'alegria, riques de felicitat. Qui sinó?
Tanmateix aquesta sentència ens porta a l'irrevocable qüestió: què és la felicitat?
La felicitat, la felicitat...
Aquest sentiment de joia no és més que el sentiment de l'amor en el seu estat més pur, el de l'àgape. I només viu en nosaltres en instants molt breus, que fugen efímerament com el vol de les orenetes fuig dels vents hivernals.
La vida humana està destinada a impregnar-se al màxim d'aquest sentiment i, quant més se sent, més agrada. I aquell que l'ha percebut coneix el seu antagònic.
Aquest és el qui no somriu, el qui mai s'ha sentit estimat o mai ha volgut estimar.
Fixeu-vos-hi bé! Tot va a parar al mateix lloc, a l'amor. Al.là, Jesucrist, Jahvé...tot en busca d'un somriure, a la recerca de la veritat absoluta, de l'amor, i en conseqüència, de la seva manifestació empírica: el somriure.
Donc, pourquoi pas? Sourire est gratuit.
I tu que en tindràs l'oportunitat durant deu dies, impregna't, fixa't en els nens, com somriuen en forma d'allau (estímul-somriure)...(fes-los riure!) quan aprenen de paralitzar les comissures? amb la facilitat amb què es comunica amb un somriure, i les vegades que un gest així ens ha salvat de la bogeria, la incomprensió, l'anodinitat...
Courage, mes animateurs!
Publica un comentari a l'entrada